Aquest és l'aliment que més s'encareix, de llarg, a la cistella de la compra

L’ou és, de llarg, un dels aliments més inflacionistes en els últims mesos i després del sacrifici de prop d’1,5 milions de gallines ponedores a Espanya, tot apunta que continuarà encarint-se. A l’espera de la dada d’octubre, que es coneixerà aquest divendres, i atenent les dades del setembre, els ous s’han encarit un 17,9% anual. A més, és l’aliment que més ha pujat de preu des del mes de gener, un 15,9%. Tanmateix, la pujada mensual va ser només del 0,2%. No obstant, el ministre va dir el dia 21 d’octubre que l’avenç de la grip aviària estava tenint fins al moment un impacte “limitat” en el preu dels ous.

A la carn d’aviram, l’increment de preus anual va ser del 3,6% (un 0,4% mensual). Les últimes dades oficials del nombre de gallines ponedores, del 2023, situen en 11.769.974 les aus existents a les granges de Lleida. Aquesta xifra representa pràcticament la meitat de tot Catalunya. En aquests moments, Catalunya ha passat de ser la tercera a la sisena productora estatal avui, darrere de les dos Castelles, Aragó i el País Valencià.

El responsable del sector avícola d’Unió d’Unions, Néstor Serra, destaca els efectes sobre el mercat dels últims sacrificis i explica que es tarda de l’ordre de sis mesos perquè una gallina comenci a pondre ous, un període mínim necessari per poder equilibrar l’oferta i la demanda. A més, els problemes amb la grip aviària no són ni de lluny exclusius d’Espanya. Després de la pujada dels preus dels ous, les organitzacions de consumidors han reclamat mesures per pal·liar l’impacte d’aquesta alça, com ajuts a les famílies més vulnerables o rebaixar l’IVA a aquest aliment i a la carn de pollastre.

Confinament dels ocells de corral a zones “d’especial risc i vigilància”

El confinament dels ocells de corral a les zones considerades “d’especial risc i vigilància” pel ministeri d’Agricultura va entrar en vigor ahir i afecta un total de 1.199 municipis de tot Espanya, dels quals 23 corresponen a les comarques de Lleida, per evitar la propagació de la grip aviària. La mesura intenta evitar que es puguin registrar contactes d’aquests animals amb aus silvestres migratòries encomanades. En concret són les poblacions d’Agramunt, Alcarràs, Almacelles, Arbeca, Artesa de Lleida, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellpuig, Bellvís, Camarasa, Castellnou de Seana, Juneda, Lleida, Maldà, Os de Balaguer, Pinós, els Plans de Sió, Ribera d’Ondara, Torrefeta i Florejacs, Torregrossa, Torres de Segre, Vilanova de Meià i Vila-sana. S’hi afegeixen altres de la Franja de Ponent com és el cas de Fraga.

El responsable del sector avícola d’Unió d’Unions i coordinador del pla de Lleida de Unió de Pagesos, Néstor Serra, va destacar que el sector professional tradicional ja compleix des de fa temps la normativa de tenir confinades les aus, siguin gallines, pollastres o altres espècies, per motius de bioseguretat. En aquest context, va fer una crida perquè es comuniqui a les autoritats els anomenats nuclis d’autoconsum. Es refereix a aquelles persones que puguin tenir per exemple gallines per proveir-se d’ous. Va explicar que han d’extremar les mesures de seguretat i donar a conèixer la seua existència perquè, en cas que es declarés un focus, poder actuar amb rapidesa. En el cas de l’avicultura ecològica, considera que és moment d’advocar per la responsabilitat, que es confinin els animals i, per a això, demana l’Administració que descarti qualsevol penalització.

Des del 5 de novembre passat, el ministeri d’Agricultura no ha tingut constància de nous brots de grip aviària. Aquell dia se’n van confirmar tres a Castella i Lleó, tres a Madrid, dos a Castella-la Manxa i un a la Comunitat Valenciana. Ara per ara, l’aparició de la grip aviària en explotacions avícoles espanyoles ha suposat el sacrifici més de dos milions d’aus de granja en els últims mesos.

En aquest context, el catedràtic emèrit de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, Juan José Badiola, va fer ahir una crida a la tranquil·litat en el sector avícola respecte a la situació epidemiològica de la grip aviària i va explicar, per exemple, que a Aragó evoluciona amb una “clara tendència a la baixa” i sense cap cas detectat en aus domèstiques o de corral.