SEGRE

MEMÒRIA

Conxita Grangé a través dels joves

Més de 200 estudiants de Secundària presenten treballs sobre la vida de l’última supervivent dels camps nazis. En el marc del centenari del naixement de la resistent pallaresa

Fotografia de grup dels alumnes que van participar ahir en l’activitat just davant de la casa de la família Grangé a Espui, a la Vall Fosca. - MEMORIAL DEMOCRÀTIC

Fotografia de grup dels alumnes que van participar ahir en l’activitat just davant de la casa de la família Grangé a Espui, a la Vall Fosca. - MEMORIAL DEMOCRÀTIC

SEGRE REDACCIÓ
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Més de 200 alumnes de Secundària del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça van participar ahir en una jornada d’homenatge a Conxita Grangé, última catalana supervivent dels camps de concentració nazis. L’acte es va celebrar al Museu Hidroelèctric de Capdella, en el qual estudiants dels instituts de Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Sort i el Col·legi Maria Immaculada de Tremp van presentar els seus treballs audiovisuals i artístics sobre la vida de la pallaresa i la resta de dones deportades dels Pallars i la Ribagorça. L’activitat, organitzada pel Memorial Democràtic i els grups DEMD, del departament d’Educació, s’emmarca dins del Any Conxita Grangé per commemorar el centenari del naixement de la resistent.

“La deportació femenina constitueix una eina pedagògica fonamental per transmetre a les noves generacions els valors democràtics i el respecte pels drets humans”, va assegurar Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic. “A través de la mirada dels joves, la història de Conxita Grangé ens recorda la importància de mantenir viu el llegat de totes les dones que van lluitar per la llibertat i la dignitat”, va afegir.

Grangé va nàixer a Espui el 6 d’agost del 1925. Als dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seua cosina Maria Castelló a Tolosa. Durant la Guerra Civil, la família va tornar a Catalunya per lluitar al costat de la República. En acabar la contesa, se’n van anar de nou a França i van lluitar a la resistència. El 1944, les tres dones van ser detingudes i deportades al camp de concentració de Ravensbrück. Grangé, que va rebre nombroses condecoracions per la seua lluita contra el feixisme, va dedicar gran part de la seua vida a preservar la memòria entre les noves generacions.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking