Una fossa a menys de 50 quilòmetres

Just quan es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, RTVE Noticias ha publicat a la seua pàgina web el primer mapa audiovisual de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme a tot Espanya, que permet geolocalitzar i descobrir les prop de 6.000 fosses i recuperar la memòria de les víctimes. Un treball que inclou més de 400 fosses a les comarques lleidatanes, tal com indicava ja el mapa elaborat per la Generalitat, i que detalla aquelles que han pogut ser intervingudes i dignificades però també les moltes que han desaparegut i que es coneix la seua existència gràcies als testimonis orals. Així, el mapa indica que no hi ha gairebé cap zona espaiosa a l’Espanya peninsular sense fosses comunes i que no és possible estar a més de cinquanta quilòmetres d’una.

En el cas de les comarques lleidatanes, aquest mapa inclou les fosses de les quals es tenen constància, la majoria a través del Memorial Democràtic, i també amb informació de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. A més, es complementa amb material audiovisual de l’arxiu d’RTVE i també de la Generalitat en el cas de Catalunya.

Així mateix, el projecte permet buscar entre sis categories d’històries com les fosses exhumades o aquelles que van ser traslladades al Valle de los Caídos, ara Cuelgamuros. En aquest últim apartat, es té constància del trasllat de restes des de punts com Lleida, Rialp, la Pobla de Segur, Mollerussa, Tremp, el Soleràs i el Pont de Bar.

En el cas de Tremp, per exemple, es detalla la llista amb noms i cognoms de les 652 persones inhumades a la fossa les restes de les qual van ser traslladades el 1963 al monument que va acollir la tomba del dictador. El mapa també inclou aquelles fosses que han pogut ser dignificades com les del cementiri de Lleida i les del Soleràs, a la comarca de les Garrigues, una de les més grans exhumades per la Generalitat fins a la data.

La investigació d’RTVE Noticias recorda que la Guerra Civil va deixar uns 600.000 morts, centenars de milers d’ells per accions bèl·liques, ja fossin soldats caiguts al front o civils, però també víctimes de la violència política, a les quals es van unir després els represaliats durant la dictadura franquista.