“Hi ha desmemòria del que va ser la dictadura”

Amb la pregunta ¿Atado y bien atado?, l’historiador gallec Xosé Manoel Núñez Seixas obrirà avui el cicle 50 anys de democràcia? que comença a l’IEI amb conferències que s’allargaran fins al proper abril. En declaracions a SEGRE, el catedràtic d’Història Contemporània explica que repassarà les visions historicopolítiques de la Transició espanyola just el dia que es compleixen 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco.

Segons afirma, als anys 80 i 90 hi va haver una “certa idealització” del que va ser la Transició, fins i tot amb un intent d’exportar el model a altres països “amb bastant poc èxit”, que es va traduir també en l’“exaltació” del paper del rei Joan Carles.

L’historiador també recorda l’aparició de perspectives més crítiques que “van incidir en els costos” d’aquest procés democràtic, començant per les víctimes, amb fosses sense excavar, i la impunitat dels botxins. “Es va reforçar a començaments d’aquest segle amb les associacions memorialistes i amb les exhumacions espontànies”, assegura Núñez Seixas, que afegeix que hi va haver “un plantejament que a Espanya faltava una reflexió crítica del passat”. Però també hi va haver qüestionaments per part de la dreta, com que la Constitució “havia estat massa generosa” en temes com, per exemple, la qüestió territorial. Per a l’historiador, actualment hi ha continuïtats del que va ser el règim però també canvis que atribueix a “conquestes de la societat civil”.

Segons Núñez Seixas, “cal saber valorar el que es va aconseguir, malgrat que no va ser perfecte, això està clar, però també s’ha perdut la memòria del que va ser la dictadura”.

Sobre la situació política actual, admet que no hi ha el consens que hi havia quan es va fer la Transició. “Pensar que Vox es pugui asseure amb el PNB, per exemple, és ciència-ficció”, opina. “Es demostra en com de difícil és ara introduir canvis a la Constitució perquè hi ha una por tremenda a obrir el meló”, destaca.

El cicle de l’IEI està comissionat per la sociòloga Mariona Lladonosa, que explica que la voluntat de les conferències, sobre diferents àmbits, és repassar què va suposar el final del règim franquista, però també debatre sobre els reptes més immediats de la democràcia. En aquest sentit, considera que és sobretot important de cara als joves, davant de l’auge de l’extrema dreta.

Respostes d’alumnes de Batxillerat

Aquestes són algunes de les respostes literals que han donat alumnes de 2n de Batxillerat de dos centres educatius públics de Lleida sobre què saben de la figura de Francisco Franco i del que va ser el franquisme. Tots coincideixen que va ser un dictador, que va exercir repressió de drets fonamentals, la persecució del català i que amb la seua mort es va obrir un procés de recuperació de llibertats. Unes respostes que contrasten amb les dades revelades a l’últim baròmetre del CIS, que indicaven que per a més d’un 21% de la població espanyola els anys del franquisme van ser “bons” o “molt bons”, percentatge molt similar al que es dona entre els joves d’entre 18 i 24 anys (que no va viure la dictadura). En aquesta franja d’edat, més del 17% creu que la democràcia actual és pitjor que el règim franquista.