ANIVERSARI
El llarg 20-N de fa 50 anys
Franco va morir després de setmanes d’agonia i el règim tenia planificats els passos a seguir des de feia un mes. L’hora real de la mort, anterior a l’oficial
Carmen Polo i la seua filla, a la missa ‘corpore insepulto’ per Francisco Franco al Palau d’El Pardo. - EFE
Dos cotxes recorrien els carrers de Madrid les primeres hores de la matinada d’aquell dijous 20 de novembre del 1975. Quatre forenses hi viatjaven camí de l’Hospital de La Paz. Encara que a l’acta oficial de defunció figura les 5.25 com a hora de la mort, la notícia va saltar a la premsa abans de les cinc, i hi ha testimonis mèdics que la situen poc després de dos quarts de quatre.
Que la notícia era esperada ho demostra que l’operació Lucero, el pla dels serveis secrets per a les primeres hores i dies sense Franco, s’havia activat ja el 25 d’octubre, data en la qual va rebre l’extremunció. Des de la tercera operació, el 14 de novembre, la mort de Franco semblava imminent.
Passades les vuit del vespre del 19 de novembre van arribar a La Paz Carmen Polo, la seua filla Carmen i la seua germana Isabel.
A tres quarts menys cinc de deu arriben els prínceps; poc més tard, el president del Govern, Carlos Arias Navarro, i el president de les Corts, Alejandro Rodríguez Valcárcel. Són les últimes visites que rep un Franco sedat, fred i ple de tubs.
Cristóbal Martínez-Bordiú, marquès de Villaverde i “yernísimo” de Franco, com se’l coneixia, surt de l’hospital cap a les quatre del matí. A partir d’aquell moment, el cronograma de l’operació Lucero comença a complir-se al peu de la lletra. El primer, el comunicat mèdic que informava de la defunció del cap de l’Estat a les 5.25, per parada cardíaca, com a episodi final d’un xoc tòxic per peritonitis. Després, el ministre de Justícia, José María Sánchez-Ventura, notari major del Regne, aixeca acta del decés.
A les 6.05 hores, el ministre d’Informació i Turisme, León Herrera, llegeix una nota a RNE: “Es comunica als espanyols que a les cinc i vint-i-cinc minuts d’aquesta matinada ha mort a Madrid el generalísimo Franco, cap de l’Estat, després d’una llarga i penosa malaltia.”
A les 10.00 li tocava el torn Àries Navarro, que va pronunciar allò d’“españoles, Franco ha muerto”, abans de llegir el que es coneix com el testament polític del cabdill. A continuació, Arias presideix un Consell de Ministres que comença a posar en marxa les previsions de la llei de successió i decreta dol oficial durant un mes.
El dia 21 s’obre la capella ardent al Palau d’Oriente i el 23, a les 14.11 hores, a la Basílica del Valle de los Caídos es va escoltar el so de la llosa a l’encaixar-se al sepulcre. Espanya acabava de posar la primera pedra de la democràcia.
