Alguns trastorns psicològics estan relacionats amb més empatia, resiliència o creativitat

Els trastorns psicològics sovint s'associen a atributs negatius, però els estudis demostren que també poden estar relacionats amb conseqüències positives com més creativitat, empatia o resiliència. 

Així ho afirma la professora de la Universitat de Colorado, Jane Gruber, juntament amb altres coautors de la Universitat de Cornell, que han analitzat dotzenes d'estudis sobre el tema. Aspiren a reduir l'estigma, millorar l'atenció mèdica i donar un bri d'esperança als pacients i a les seues families.

Gruber, directora del Laboratori d'Emoció Positiva i Psicopatologia, afirma que "la narrativa predominant en psicologia clínica se centra en la salut mental des de la perspectiva d’un model de malaltia: ens ensenyen a diagnosticar allò que va malament i a intentar solucionar-ho. Això omet el fet que, al mateix temps que les persones afronten desafiaments de salut mental, també poden créixer, prosperar i fins i tot desenvolupar fortaleses úniques."

El seu estudi, publicat a la revista 'Current Directions in Psychological Science', destaca evidències que mostren que les persones amb esquizofrènia lleu, hipomania i trastorn bipolar tendeixen a obtenir puntuacions més altes en mesures de creativitat i tendeixen a gravitar cap a professions més creatives.

"Algunes de les ments més creatives de la nostra societat també han estat les ments de persones que patien malalties mentals", va dir Gruber.

Les persones amb antecedents de depressió també tendeixen a mostrar una major disposició a cooperar, segons ha demostrat una recerca del laboratori de Gruber i d’altres.

Un estudi de la Universitat de Colorado a Boulder, realitzat amb gairebé 2.000 estudiants universitaris, va revelar que, si bé les persones que es troben en l’espectre bipolar reporten més conflicte social, també informen de xarxes socials significativament més àmplies i perceben un major suport social.

Un altre estudi del laboratori de Gruber va revelar que, si bé els adults joves amb major risc de mania tendeixen a percebre fins i tot les situacions negatives de manera excessivament positiva, també són més capaços de detectar els canvis emocionals en els altres.

"En conjunt, les nostres troballes mostren que, a més dels desafiaments socials ben documentats que acompanyen els trastorns de l’estat d’ànim, també hi pot haver fortaleses socials significatives", afirma Gruber.

A l’article Silver Linings, els autors assenyalen que moltes persones en remissió d’una malaltia mental recorden les seves lluites més fosques com a catalitzadors que les van ajudar a desenvolupar resiliència i autoconsciència.

Un exemple és un estudi de 2019, dirigit pel professor de Psicologia de Cornell, Jonathan Rottenberg, coautor de Silver Linings. Aquest va revelar que, 10 anys després de ser diagnosticats amb depressió clínica, el 10% dels participants de l’estudi es trobaven “prosperant” (és a dir, no només estaven lliures de depressió, sinó que tenien un benestar psicològic millor que una quarta part dels adults sense depressió).

Gruber i Rottenberg afirmen que no pretenen transmetre una visió optimista que passi per alt el patiment real que comporta la malaltia mental. No obstant això, sí que volen oferir esperança, basada en dades, que es poden aconseguir resultats positius.

També destaquen que l’article no és una crida a abandonar la medicació ni la psicoteràpia, que poden salvar vides. Més aviat, és una crida a un enfocament més holístic de la recerca i de l’atenció.

Gruber creu que, en reconèixer els aspectes positius de les coses, el seu camp pot reduir l’estigma i potencialment desenvolupar plans de tractament que busquin preservar els trets únics que a les persones els agraden de si mateixes, mantenint a ratlla els elements nocius de la seva malaltia.

"Si tens una comprensió més holística d’una persona, pots fer més per donar-li suport", va dir.