Dinosaures: troben una colossal vall d’empremtes fòssils a Itàlia
El Parc Nacional de Stelvio, als Dolomites, allotja un extraordinari jaciment del Triàsic Tardà amb milers de rastres de prosauròpodes, revelant comportaments ancestrals.
Al Parc Nacional de Stelvio, als Dolomites italians, s’ha descobert el que tots anomenen ja la "vall dels dinosaures": milers d’empremtes fòssils estampades a les parets verticals inaccessibles de la muntanya pels anomenats 'prosauròpodes
Un extraordinari descobriment paleontològic ha sortit a la llum al Parc Nacional de Stelvio, situat als majestuosos Dolomites italians. El que ja es coneix com la "vall dels dinosaures" acull milers d’empremtes fòssils de prosauròpodes, dinosaures herbívors de coll llarg que van habitar aquestes terres fa aproximadament 210 milions d’anys, durant el Triàsic Tardà, fa 210 milions d’anys. Aquesta troballa, considerada un dels jaciments d’empremtes fòssils més importants del món per a l’esmentat període, promet revolucionar la comprensió de la vida prehistòrica a la regió.
La revelació d’aquest lloc excepcional es va produir de forma fortuïta. El fotògraf de naturalesa Elio Della Ferrara, mentre documentava la fauna local, va topar amb una paret vertical coberta d’impressions. Algunes d’aquestes empremtes, de fins 40 centímetres de diàmetre, mostraven clares marques de dits i grapes, indicant la presència de grans criatures del passat. Després d’adonar-se de la singularitat de la troballa, Della Ferrara va contactar amb el paleontòleg Cristiano Dal Sasso, del Museu d’Història Natural de Milà, que no va tardar a iniciar una investigació exhaustiva. Dal Sasso ha qualificat aquest lloc com un dels jaciments d’empremtes fòssils del Triàsic més importants, segons declaracions a EFE i les anàlisis preliminars.
La magnitud del descobriment
La importància d’aquesta "vall dels dinosaures" rau en diversos factors clau. En primer lloc, l’altíssima densitat d’empremtes, amb fins quatre o sis impressions per metre quadrat, suggereix que els dinosaures caminaven en grans ramats de prosauròpodes. El paleontòleg Dal Sasso subratlla que un altre aspecte notable és la varietat en la mida de les empremtes, incloent les d’exemplars joves, la qual cosa incrementa encara més la densitat del registre fòssil. A més, l’extensió espacial del jaciment és sorprenent: al llarg de cinc quilòmetres s’han identificat uns 30 afloraments, i només en un d’ells s’han comptabilitzat entre 1.500 i 2.000 empremtes.
Comportament i entorn prehistòric
Encara que les investigacions s’estendran durant anys, les dades inicials ja ofereixen informació crucial sobre els prosauròpodes, avantpassats dels cèlebres brontosauris juràssics. Aquests dinosaures del Triàsic Tardà, com el Plateosaurus, tenien colls molt allargats, i les seues empremtes revelen patrons de comportament social dels dinosaures. "Caminaven junts fins i tot amb les seues cries, perquè també podem veure les seues empremtes, i que tenien certs comportaments, ja que en cert punt s’aturaven i s’agrupaven," explica Dal Sasso. L’expert afegeix que, encara que no se sap per què s’agrupaven, les empremtes l’evidencien, obrint noves vies d’estudi.
Les empremtes, que avui s’observen en parets verticals, es van imprimir originalment quan els sediments eren tous i saturats d’aigua, a les àmplies planes mareals de l’oceà Tetis. Fabio Massimo Petti, icnòleg del MUSE, destaca que la plasticitat d’aquests finíssims llots calcaris, ara convertits en roca, ha permès conservar detalls anatòmics realment notables, com les marques dels dits i fins i tot de les grapes d’aquests animals prehistòrics.
Futur de la investigació i mapatge
Per obtenir una imatge completa de la dimensió d’aquesta "vall dels dinosaures", serà fonamental el mapatge amb drons de tota la zona. El jaciment es troba en cotes d’altitud molt elevades, entre 1.800 i 2.400 metres, el que dificulta l’accés i l’exploració. No obstant, ja es pot afirmar que aquesta àrea és un dels llocs d’empremtes de dinosaures més rics i extensos, almenys per al període Triàsic. La investigació compta amb la col·laboració del MUSE de Trento i el Departament de Ciències de la Terra 'Ardito Desio' de la Universitat de Milà, i l’informe va ser encarregat per la Superintendència d’Arqueologia, Belles Arts i Paisatge.
Els experts esperen amb expectació l’estiu de 2025 per si la neu oculta més troballes. Estan convençuts que la zona es convertirà en un meravellós laboratori a l’aire lliure on podran treballar i investigar durant anys, prometent futurs descobriments paleontològics de gran calat.
