Hisenda ingressarà 180 milions a la Loteria de Nadal si es reparteixen els tres primers premis
Els afortunats que aconsegueixin la grossa rebran 328.000 euros, mentre que el fisc es quedarà amb els 72.000 euros restants
Últimes compres de loteria de Nadal.
Hisenda podrà ingressar 180,2 milions d’euros en el pròxim sorteig de la Loteria de Nadal si es reparteixen els tres primers premis, segons els càlculs dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), que vinculen l’increment de les retencions en 4,55 milions respecte a l’any passat a l’augment de 5 sèries.
D’aquesta manera, el nombre de premis augmenta en 765.200, fins els 30.301.920, i l’import dels premis s’incrementa en 70 milions d’euros, fins els 2.772 milions, pel que el 'premi' per a les arques públiques s’eleva malgrat que es manté el mínim exempt de tributació des que es va incrementar el 2020 fins els 40.000 euros.
De cara al Sorteig de Nadal, els tècnics expliquen que en gravar amb el 20% els premis de la Loteria a partir dels 40.000 euros, els afortunats que aconsegueixin la grossa, que reparteix 400.000 euros al dècim, rebran 328.000 euros, mentre que el fisc es quedarà amb els 72.000 euros restants. Els afavorits amb el segon premi -de 125.000 euros per dècim- entregaran 17.000 euros a Hisenda, i als guanyadors del tercer premi –50.000 euros per dècim– se’ls descomptaran 2.000 euros.
En aquest marc, Gestha demana precaució a l’hora de contractar una 'assegurança de devolució d’impostos de la loteria' i recorda que el cobrament de la indemnització equivalent al gravamen retingut cal incloure'l en la declaració de l’IRPF com a increment de patrimoni en la renda general, juntament amb la resta de rendiments sotmesos a l’escala general, corresponent a l’any en què ho percebi.
Repunt dels premis obtinguts per fundacions i associacions
Els tècnics alerten que el 2024 es va produir un fort repunt dels premis grans obtinguts per societats, fundacions i associacions, que s’han multiplicat, per més de 43, que contrasta amb les dràstiques caigudes registrades el 2021 i 2023. També s’han multiplicat per més de 14 els premis majors obtinguts per no residents, que no hauran de declarar-los en suportar la retenció.
Des de fa anys, Gestha venia demanant modificar la llei per evitar un frau potencial, fins que la llei antifrau de 2021 va introduir una disposició en la Llei del Joc per autoritzar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) a firmar uns convenis amb la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat i l'ONCE, que a partir de 2023 i 2024, respectivament, estan informant mensualment a l’AEAT dels premis pagats, amb o sense retenció, del perceptor i el seu representant legal, data del sorteig, data i forma de pagament del premi i la retenció si es va produir.
Investigacions tributàries per blanqueig
No obstant, els tècnics d’Hisenda insisteixen que els autoritzin a iniciar les investigacions tributàries i per blanqueig de capitals dels 243,7 milions pagats a les entitats jurídiques per premis de més de 40.000 euros entre 2021 i 2024, no prescrits, així com realitzar una anàlisi dels 246,7 milions de premis grans de 2024 pagats a no residents. Mentre no hi hagi data per a la negociació de la reforma fiscal, els tècnics d’Hisenda reiteren la seua petició perquè el govern espanyol reposi el mínim exempt dels premis de Loteries de l’Estat o de CC.AA., ONCE i Creu Roja als primers 2.500 euros, ja que consideren que així es desincentivaria el joc, i no veuen "cap justificació tributària ni econòmica" perquè no tributi un guany de l’atzar de 40.000 euros, i en canvi sí que tributi una prestació d’atur o una subvenció de 1.000 euros.
I afegeixen que els premis grans no tenen cap impacte en l’IRPF dels afavorits, per la qual cosa no els afecten per demanar beques, prestacions d’assistència o altres ajuts públics que depenguin dels ingressos i no del patrimoni, ja que la quantia del premi no s’inclou en la base de l’IRPF, encara que sí que caldria incloure'l en l’Impost sobre Patrimoni si el conjunt del seu patrimoni net assoleix el mínim per presentar-lo.
Finalment, Gestha remarca que per reduir el frau fiscal no s’han d’augmentar les exempcions, sinó combatre l’evasió donant més competències i responsabilitats dels tècnics del Ministeri d’Hisenda per millorar la recaptació i el control tributari i de la despesa pública.
