Conservants alimentaris i risc de càncer: un nou estudi adverteix que un consum més gran d'un tipus d'additius augmenta el risc

Un recent estudi dut a terme a França i publicat a la prestigiosa revista 'The BMJ' ha revelat una associació entre el consum elevat de conservants alimentaris i un risc lleugerament superior de desenvolupar càncer. Aquests additius, omnipresents en la indústria per prolongar la vida útil de productes processats, plantegen interrogants sobre la seua seguretat. Els investigadors, encara que sol·liciten més anàlisi, subratllen la necessitat urgent de revisar les normatives actuals que regeixen el seu ús, buscant així una protecció més gran per als consumidors.

Els conservants són components químics essencials en la indústria alimentària, incorporats a productes envasats per estendre la seua durabilitat. Encara que investigacions prèvies han suggerit que alguns d’aquests additius podrien ocasionar danys a nivell cel·lular i genètic, la correlació directa amb el càncer mancava fins ara de proves contundents. A fi de donar llum sobre aquesta qüestió, l’equip de científics es va proposar d’investigar la relació entre l’exposició a aquests additius i el risc oncològic en adults, analitzant dades dietètiques i sanitàries recopilades entre 2009 i 2023.

Els resultats d’aquest estudi es fonamenten en una cohort de 105.260 participants, tots majors de 15 anys i amb una edat mitjana de 42 anys, sent el 79 % dones. Aquests individus, inicialment lliures de càncer, van formar part de l’estudi NutriNet-Santé i van proporcionar registres dietètics detallats de 24 hores, incloent marques específiques, durant una mitjana de 7,5 anys. El seguiment dels diagnòstics de càncer es va realitzar mitjançant qüestionaris de salut i registres mèdics i de defunció oficials, incloent fins el 31 de desembre del 2023.

Conservants analitzats i troballes generals

L’anàlisi va incloure un total de 17 conservants específics, entre els quals es trobaven l’àcid cítric, les lecitines, els sulfits totals, l’àcid ascòrbic, el nitrit de sodi, el sorbat de potassi, l’eritorbat de sodi, l’ascorbat de sodi, el metabisulfit de potassi i el nitrat de potassi. Aquests additius es van classificar en dos categories principals: els no antioxidants, la funció dels quals és inhibir el creixement microbià o alentir les alteracions químiques que provoquen el deteriorament, i els antioxidants, que actuen retardant o prevenint la degradació dels aliments en reduir o limitar l’oxigen a l’envàs. Al llarg del període d’observació, 4.226 participants van ser diagnosticats amb algun tipus de càncer, desglossant-se en 1.208 casos de mama, 508 de pròstata, 352 de càncer colorectal i 2.158 d’altres tipologies. És rellevant destacar que, dels 17 conservants examinats de forma individual, 11 no van mostrar cap associació amb la incidència de càncer, i tampoc no es va trobar una connexió entre el consum total de conservants i el risc oncològic general.

Conservants específics i riscos identificats

Malgrat les troballes generals, es va observar que una ingesta superior de certs conservants, predominantment no antioxidants com el sorbat de potassi, el metabisulfit de potassi, el nitrit de sodi, el nitrat de potassi i l’àcid acètic, sí que es correlacionava amb un increment en el risc de càncer, en comparació amb aquells que els consumien en menor mesura o no els ingerien. Per exemple, els sorbats en el seu conjunt, i en particular el sorbat de potassi, van mostrar una associació amb un augment del 14 % en el risc de càncer general i un 26 % en el de mama. Els sulfits totals, per la seua part, es van vincular a un increment del 12 % en el risc oncològic global. El nitrit de sodi es va associar amb un notable augment del 32 % en el risc de càncer de pròstata, mentre que el nitrat de potassi va elevar el risc de càncer general en un 13 % i el de mama en un 22 %. Els acetats totals es van relacionar amb un 15 % més de risc de càncer general i un 25 % més de càncer de mama, i l’àcid acètic, específicament, amb un 12 % d’augment en el risc oncològic global. Dins de la categoria de conservants antioxidants, únicament els eritorbats totals i l’eritorbat de sodi en particular, es van vincular a una incidència de càncer més gran.

Implicacions i crida a l'acció

Encara que es requereix investigació addicional per a una comprensió més profunda d’aquests riscos potencials, els científics apunten que alguns d’aquests compostos podrien alterar les vies immunes i inflamatòries, la qual cosa, al seu torn, podria desencadenar el desenvolupament oncològic. És crucial recordar que, en ser un estudi observacional, no permet establir conclusions definitives de causa i efecte. Els investigadors reconeixen la possibilitat que factors no quantificats hagin pogut influir en els resultats. No obstant, emfatitzen que es tracta d’una investigació exhaustiva, basada en registres dietètics detallats i vinculats a bases de dades alimentàries durant 14 anys, i que les seues troballes són coherents amb l’evidència experimental prèvia que suggereix efectes adversos cancerígens d’alguns d’aquests compostos. "Aquest estudi aporta nous coneixements per a la futura reavaluació de la seguretat d’aquests additius alimentaris per part de les agències de salut, considerant l’equilibri entre el benefici i el risc per a la conservació dels aliments i el càncer", afirmen els autors. En aquest context, insten els fabricants a restringir l’ús de conservants superflus i recolzen les directrius que aconsellen als consumidors optar per aliments frescos i mínimament processats.

Perspectiva política i regulatòria

Des de l’àmbit polític, els conservants presenten avantatges evidents en prolongar la caducitat dels aliments i disminuir els costos de producció, un aspecte especialment rellevant per a segments de la població amb menors recursos econòmics, segons apunten investigadors nord-americans en un editorial associat. No obstant, aquests experts adverteixen que la utilització estesa i, amb freqüència, poc supervisada d’aquests additius, sumada a les incerteses sobre les seues repercussions a llarg termini en la salut, demanda una estratègia més equitativa. Els resultats de l’estudi NutriNet-Santé podrien motivar les agències reguladores a revisar les normatives vigents, proposant mesures com la imposició de límits d’ús més rigorosos, l’exigència d’un etiquetatge més transparent i l’obligatorietat de declarar el contingut d’additius. Així mateix, iniciatives de monitoratge global i col·laboratiu, anàlogues a les ja implementades per als àcids grassos trans i el sodi, podrien servir de suport per a avaluacions de risc fonamentades en l’evidència i orientar la reformulació de productes per part de la indústria alimentària, segons exposen. "A nivell individual, les directrius de salut pública ja són més definitives quant a la reducció del consum de carn processada i alcohol, i ofereixen mesures pràctiques fins i tot quan l’evidència sobre els efectes cancerígens dels conservants està evolucionant", conclouen els especialistes, reafirmant la importància de la prevenció personal.