El dandi lleidatà de la Boqueria de Barcelona: “Una vida de pel·lícula que va acabar de forma tràgica”

“El lleidatà Ramon Cabau va ser una estrella mediàtica als anys 60 i 70, quan va revolucionar la cuina catalana des del Mercat de la Boqueria i amb el seu restaurant Agut d’Avignon a Barcelona, però la figura d’aquest restaurador va caure en l’oblit”, afirma el periodista gastronòmic Marc Casanovas (Barcelona, 1979), que acaba de publicar el llibre biogràfic Una òpera gastronòmica. Vida i mort de Ramon Cabau, ànima de la Boqueria (Ara Llibres). 

L’autor presentarà demà dissabte a les 12.00 h aquest volum a la llibreria La Fatal de Lleida, acompanyat de la lleidatana Alba Balcells, presidenta de l’Institut Català del Suro. “Quan estava preparant el meu anterior llibre, i parlant de productes gastronòmics, em vaig assabentar que Llorenç Petràs, que tenia la parada de bolets més famosa de la Boqueria, va reivindicar les trompetes de la mort juntament amb el restaurador Ramon Cabau, que va ser una de les ànimes del popular mercat barceloní,” explica l’autor del llibre. 

A partir d’allà, fruit del seu olfacte i curiositat periodística, Casanovas va anar investigant per treure a la llum la història d’aquest lleidatà, que “en la seua època va figurar entre els grans de la cuina catalana”. 

“Una vida de pel·lícula, que a més va acabar de forma tràgica, suïcidant-se precisament en la seua estimada Boqueria, el 31 de març del 1987, després d’ingerir cianur”, explica el periodista, revelant també al llibre que “Cabau patia un trastorn bipolar, que aleshores ni es diagnosticava ni es medicava; un dia podia estar eufòric i un altre queia en la depressió”.

Cabau va nàixer a Bell-lloc d’Urgell el 1924. Després de morir la seua mare quan ell tenia tot just un mes i mig, el seu pare es va traslladar amb el nadó a Lleida. Poc després, el va deixar a Barcelona, amb una tia sense fills, que havia quedat viuda amb una bona herència. 

Va estudiar Farmàcia (fins i tot en va regentar una) i Dret. “Era un home extremament culte i vestia com un dandi, sempre elegant”, assegura el periodista. Client del restaurant Agut, va acabar casant-se amb la filla de l’amo, la Paquita, i, com un repte davant el seu sogre, va decidir obrir el 1962 l’Agut d’Avignon, al carrer Avinyó de la capital catalana.

Cuina de proximitat

“Va voler fer el restaurant més modern de Catalunya. Ell no cuinava sinó que connectava la cuina amb el menjador i va crear l’art d’anar cada matí al mercat perquè calia tocar, olorar i mossegar els productes per als clients. Va ser pioner a tenir cartes per a cada estació de l’any, una cuina de proximitat que avui en diríem de km 0, i treure’s el complex d’inferioritat respecte a la cuisine francesa”. 

Segons Casanovas, “tenia un xec en blanc de TV3 per presentar el programa Bona cuina el 1987, que va acabar fent popular Jaume Pastallé”. Però aquell mateix any, tres després de tancar el restaurant, va morir a la Boqueria. Va arribar al mercat, va repartir flors a les paradistes i es va prendre una pastilla de cianur.

“Em fa il·lusió presentar el llibre a la seua terra”

Marc Casanovas assegura que “em fa molta il·lusió presentar aquesta biografia a Lleida, la seua terra natal, amb què mantenia relació a través de la família, tot i que reconeixia que l’accent lleidatà només li sortia per telèfon”. El periodista destaca l’homenatge a la revista dominical de SEGRE el febrer del 1987, juntament amb uns altres quatre grans de Lleida de la gastronomia catalana: Lladonosa, Monge, Bullich i Espinet.