Ramon Cabau: un homenatge a un geni de la gastronomia que encara està per fer

Ramon Cabau encara té pendent el reconeixement de la seva Lleida natal i també el de Barcelona, ciutat on va demostrar tot el seu geni gastronòmic. La Confraria dels Vins de la Terra Ferma ho va intentar el 1990, prop de tres anys després de la seua mort, amb un premi literari de relats, amb el vi com a protagonista, que completava l’homenatge que li va rendir, amb la col·laboració de SEGRE, sota el nom genèric de “lleidatans de cinc forquilles”, amb una sèrie de xarrades, seguides de sopars col·loqui, amb la presència, a més de Cabau, d’altres quatre il·lustres dels fogons, nascuts a Lleida, i triomfadors a la capital catalana: Josep Lladonosa, Josep Monge, Josep Bullich i Miquel Espinet. 

Després de la seua tràgica mort, l’entitat lleidatana va crear aquest guardó que, per desgràcia, no va tenir continuïtat, malgrat que la seua estrena va ser tot un referent social al convertir el moll de càrrega del Mercat Ronda Fleming en un immens menjador que va congregar més de 200 comensals per conèixer el nom del guanyador. Corbates de llacet, esmòquings, vestits llargs i fotografies seues per tota la sala adornada amb flors de La Boqueria i un menú extret de la carta del seu restaurant Agut d’Avignon amb verdures de la seua finca a Canet de Mar. El pastís de postres, creat per Prats, va entrar al Mercat en un carro tirat per ponis i dos amics de Cabau, Paco Vila i Llorenç Torrado, el van tallar tocats amb el canotier i el tirolès, que tant va utilitzar en vida. 

Al llarg de la nit es va segellar la germanor entre el popular mercat barceloní i el de Ronda Fleming. Després de cada plat, el jurat anava eliminant candidats que es van presentar al concurs sota pseudònim. A les postres es va obrir l’últim sobre: ajustada victòria (3-2) del guanyador, Francisco Pastor, amb la seua obra Las sortijas a destiempo. Es va emportar les 500.000 pessetes de premi. 

El finalista va ser José Carlos Miranda, redactor en cap de SEGRE, amb Del amor y otras zarandajas. Tot hauria estat d’allò més correcte si no hagués estat perquè el guanyador, un professional dels premis literaris, formava part de la Comissió de Cultura de la Confraria i havia estat el responsable de l’organització del premi, escollint els jurats i establint les bases. Hi va haver polèmica i malestar generalitzat. Fins i tot el Diario de Lérida va dedicar un dur editorial al tema. El jurat va decidir publicar també l’obra finalista però ja no hi hauria una segona edició. Cabau no es mereixia una cosa així en la seua gran nit.

Un geni de la gastronomia, avançat al seu temps

Ramon Cabau Guasch (Bell-lloc, 1924-Barcelona, 1987) va ser un personatge singular. Llicenciat en dret i farmàcia i amb estudis de peritatge agrícola, va acabar destacant en el món de la restauració arran del seu casament amb una de les filles d’Agustí Agut, un dels patriarques de la restauració barcelonina.

El 1962 va obrir el seu propi restaurant, l’Agut d’Avignon, que va acabar convertint-se en tot un referent culinari a nivell internacional. No va ser un gran cuiner, cert, però va saber intuir per on s’encaminava la nova cuina donant suport a productes de proximitat, al seu tracte, al seu equip de col·laboradors de primer nivell i com presentar les seves creacions als clients.

Anomenat “el Dalí dels fogons”, sempre va afirmar que a “l’Agut entren comensals i surten amics”. El 1984 va tancar el seu local i Ramon Cabau no ho va superar. El 1987 es va suïcidar, ingerint cianur, al Mercat de la Boqueria.

Si volen conèixer més detalls de la seva vida, llegeixin la seva biografia escrita pel periodista Marc Casanovas, Una ópera gastronómica.