Interrompre al parlar: el que diu de la nostra personalitat i de com ens relacionem

Dos persones mantenint una conversa.
Interrompre durant una conversa és, en molts casos, inevitable i sovint inconscient. Encara que sol interpretar-se com una falta de cortesia, aquest comportament està estretament lligat a la personalitat i a diferents necessitats emocionals, com el desig d’expressar idees, captar atenció o evitar silencis incòmodes.
La psicòloga d’Espai Ítaca, Andrea Tena, explica que no totes les interrupcions tenen el mateix significat i que el context és clau per entendre-les. “No és el mateix una interrupció per entusiasme que una que busca desautoritzar, desacreditar o canviar de tema”, assenyala. Mentre les primeres poden reflectir empatia i connexió, les segones poden respondre a intents de dominar la conversa o situar-se per sobre de l’altre.
Des d’un enfocament comunicatiu, les interrupcions poden servir per mostrar acord, competir, expressar urgència o prendre el control del diàleg. Segons Tena, les persones més extravertides o impulsives solen tenir més dificultat per respectar els torns de paraula. En altres casos, certs trets narcisistes o una menor capacitat d’empatia poden portar a interrompre per centrar l’atenció en un mateix o invalidar l’interlocutor, generant malestar en les relacions personals.
També influeixen altres factors, com la intolerància al silenci, l’ansietat social o haver crescut en entorns on era necessari “lluitar” per ser escoltat. “Interrompre pot convertir-se en una estratègia inconscient per assegurar-se un espai, encara que a llarg termini acabi allunyant als altres”, conclou la psicòloga.