Les migdiades de la tarda aclareixen el cervell i milloren la capacitat d’aprenentatge, segons un nou estudi

Investigadors del Centre Metge de la Universitat de Friburgo (Alemanya) i la Universitat de Ginebra (Suïssa) han demostrat que fins i tot una migdiada és suficient per reorganitzar les connexions entre les cèl·lules nervioses, de manera que la nova informació pugui emmagatzemar-se de forma més eficaç.

Fins ara, només se sabia que aquests efectes passaven després d’una nit completa de son. El nou estudi mostra que un període curt de son pot alleujar el cervell i posar-lo de nou en un estat de preparació per aprendre, un procés que podria ser particularment beneficiós per a situacions amb una alta càrrega de treball.

"Els nostres resultats suggereixen que fins i tot els períodes curts de son milloren la capacitat del cervell per codificar nova informació", afirma el doctor Christoph Nissen, líder de l’estudi, qui el va dirigir durant la seua etapa com a director mèdic del centre del son del Departament de Psiquiatria i Psicoteràpia del Centre Mèdic de la Universitat de Friburgo (Alemanya). Actualment, és catedràtic universitari i mèdic cap del Departament de Psiquiatria de la Universitat i Hospital Universitari de Ginebra (HUG).

El cervell és constantment actiu durant el dia: es processen noves impressions, pensaments i informació, enfortint les connexions entre les neurones. Aquestes connexions sinàptiques enfortides constitueixen una base neuronal important per als processos d’aprenentatge. Tanmateix, també condueixen a la saturació, per la qual cosa la capacitat del cervell per aprendre disminueix amb el temps.

El son ajuda a regular aquesta activitat excessiva de nou, sense perdre informació important. "L’estudi demostra que aquest 'reinici sinàptic' pot ocórrer amb tan sols una migdiada a la tarda, alliberant espai per a la formació de nous records", afirma Nissen.

"L’estudi ens ajuda a comprendre la importància de fins i tot els períodes curts de son per a la recuperació mental --afirma el doctor Kai Spiegelhalder, cap de la Secció d’Investigació Psiquiàtrica del Son i Medicina del Son del Departament de Psiquiatria i Psicoteràpia del Centro Médico Universitario de Friburgo-. Una migdiada curta pot ajudar a pensar amb més claredat i a continuar treballant amb concentració".

L’estudi va examinar 20 adults joves sans que es van llançar una migdiada o van romandre desperts durant dos tardes. La migdiada va durar una mitjana de 45 minuts. Atès que no és possible realitzar mesuraments directes de les sinapsis en humans sans, l’equip d’investigació va utilitzar mètodes no invasius ja establerts, com l’estimulació magnètica transcranial (EMT) i l’electroencefalograma (EEG), per extreure conclusions sobre la força i la flexibilitat de les sinapsis.

Els resultats van mostrar que, després de la migdiada, la intensitat general de les connexions sinàptiques cerebrals es va reduir, la qual cosa indica l’efecte restaurador del son. Alhora, la capacitat del cervell per formar noves connexions va millorar significativament. Per tant, el cervell estava més ben preparat per aprendre nous continguts que després d’un període de vigília igualment prolongat.

L’estudi proporciona una explicació biològica de per què les persones solen rendir millor després d’una migdiada. Especialment en professions o activitats que requereixen un alt nivell de rendiment mental o físic, com la música, els esports o àrees de seguretat crítica, una migdiada podria ser útil per mantenir el rendiment. "Una migdiada pot mantenir el rendiment sota alta demanda", afirma Nissen.

Tanmateix, els investigadors emfatitzen que els problemes ocasionals de son no comporten automàticament una disminució del rendiment.

En l’insomni crònic, en particular, els sistemes reguladors del son-vigília es mantenen pràcticament intactes; més aviat, predominen les preocupacions i les conductes desfavorables durant el son-vigília. En aquestes situacions, la teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (TCC-I) és més útil que els somnífers, ja que aquests últims poden interrompre els processos naturals de recuperació del cervell i provocar dependència.