Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic expert en IA:«Les plataformes exerceixen un poder que ningú no ha votat»

És tècnicament viable impedir l’accés a les xarxes socials a menors de 16 anys sense crear un sistema de vigilància digital extrem?

És possible, però és un repte important. Qualsevol sistema ha d’estar dissenyat des de l’inici per no derivar en una vigilància massiva. La clau és que la responsabilitat no recaigui en les famílies ni en els menors, sinó en les empreses que presten els serveis.

Per què la responsabilitat hauria de ser de les plataformes?

Pel mateix motiu que un bar és responsable de no servir alcohol a menors. Les plataformes han de garantir que els qui no compleixen l’edat mínima no hi accedeixin. El precedent d’Austràlia és clar: des de finals de l’any passat, les multes per incompliment recauen sobre les empreses, no sobre els usuaris.

Com es pot verificar l’edat sense vulnerar la privacitat?

No té sentit exigir documents complets com el DNI. Això és innecessari i perillós per a la privacitat. Només fa falta saber si una persona compleix o no l’edat requerida, res més.

Quin tipus d’alternativa tècnica proposa?

Un identificador digital molt simple, validat per una administració pública, que funcioni com una única dada que indiqui si ets major de 16 o de 18 anys. Les plataformes només comprovarien aquesta dada, sense accedir a cap altra informació personal. Hi ha diverses opcions: biometria, anàlisi del comportament digital o certificats d’edat. Les plataformes ja coneixen molt bé els patrons de consum dels seus usuaris. El més raonable és combinar mètodes i utilitzar sempre el menys intrusiu.

Fins a quin punt els menors poden esquivar aquests controls?

Sempre hi haurà qui intenti saltar-se’ls, igual que passa amb l’alcohol o amb les alarmes de seguretat. Però posar barreres redueix molt l’accés. Que no sigui infal·lible no significa que no s’hagi de fer.

Les plataformes digitals tenen avui més poder que els estats?

En molts aspectes, sí. Decideixen quins continguts es mostren i quins desapareixen del debat públic, malgrat que no existeixi cap llei que ho prohibeixi. Aquest poder tou –el soft power– acaba tenint efectes molt reals sobre l’opinió pública.

Aquest ‘soft power’ del que parla s’ha convertit en ‘hard power’ o poder fort?

Clarament. Les plataformes condicionen el debat democràtic, influeixen en processos electorals i estableixen normes de facto sobre què es pot dir o mostrar. Això no ho decideix cap parlament o institució democràtica.

Cal més regulació des de la Unió Europea?

Les democràcies es defineixen per la seua capacitat de protegir els més vulnerables, i en l’entorn digital això inclou els menors i també la gent gran, molt exposada a la manipulació. Europa ha de desenvolupar i utilitzar serveis propis, encara que avui no siguin tan potents com els nord-americans. Sabem que es pot fer.

Què és el que més el preocupa del paradigma tecnològic actual?

Que ja no puguem parlar de la tecnologia com una eina per millorar la vida sense que sigui sinònim de poder i control. La tecnologia no hauria de servir per condicionar la democràcia.