SEGRE

Francesc Martínez, familiar d'un veí de Tàrrega: «L’estigma de la salut mental s’ha silenciat durant anys»

Pavelló femení del psiquiàtric de Sant Boi.

Pavelló femení del psiquiàtric de Sant Boi.

Creat:

Actualitzat:

Francesc Martínez, veí de Tarragona, forma part de la plataforma Besnets per la Dignitat. El seu besavi, Francesc, era originari de Tàrrega. Va estar al psiquiàtric de Sant Pere de Mata, a Reus, fins al 1938, però va ser traslladat quan aquest centre es va convertir en hospital de guerra. Va arribar al psiquiàtric de Sant Boi i, dos mesos després, va morir. Les seues restes es van enterrar a la fossa comuna del cementiri d’aquesta localitat. “Tenim una carta en la qual la família pregunta per què no en saben res i els comenten que ha mort”, explica a SEGRE. Al poder accedir a l’arxiu històric, van aconseguir recuperar una fotografia seua. “Si la salut mental té estigma avui dia, imagina’t en aquella època. Eren a la cua de la societat. És un episodi molt dolorós que, gràcies als familiars, ha sortit a la llum”, destaca. Per al Francesc, “és totalment necessari” que es faci un acte de reparació i recuperació de la memòria. “Ha de ser un lloc en el qual s’expliqui què va passar, ja que l’estigma ha pesat molt i s’ha silenciat durant tots aquests anys”, remarca. 

La plataforma està oberta a conèixer noves famílies que han viscut una història familiar. Les persones interessades poden consultar en la pàgina web besnetsperladignitat.cat.

Xavier Franch, familiar d'un veí de la Granadella: «També són víctimes de la guerra i de la gana»

Periodista de Som Garrigues, on ja ha publicat dos reportatges sobre això, Xavier Franch explica a SEGRE la història del seu besoncle Ramon Romeu, de la Granadella, que tenia 22 anys quan va morir. “Ell i la meua àvia es van quedar orfes sent molt petits. Durant un temps van estar a cura d’uns oncles però després, no sabem per quin motiu, el meu besoncle va ingressar al psiquiàtric de Sant Boi”, relata. En el context de la guerra se li va perdre la pista, sabien que no havia tingut una mort “gaire plàcida”, però, com en la immensa majoria dels casos, no es parlava del tema. Fins que va sortir publicat un reportatge a l’Ara i Franch va buscar informació. Així mateix, reivindica la necessitat de comptar amb un espai de reparació i dignificació. “També van ser víctimes de la guerra i moltes van morir de gana. A més de demanar “sensibilitat” per tots els familiars, reclama agilitzar les peticions de documentació. “No sabem si al seu expedient hi podria haver una carta o una foto, han de facilitar tenir aquest accés”, remarca.

Jaume Oronies, familiar d'un veí de Tàrrega: «Sabíem que va morir però mai no ens en van explicar res més»

Aquest veí de Tàrrega també s’ha posat en contacte amb la plataforma de familiars per saber més sobre la història del seu oncle Josep, també nascut a la capital de l’Urgell. Malgrat que reconeix que el seu cas “és el clar exemple d’una recerca per començar”, ja ha trobat algunes dades. “Durant la guerra o després el van ingressar al psiquiàtric de Sant Boi, on va morir, no sabem quan, suposem que entre el 1945 i 1950, però no ho sabem. Mai no ens van explicar res més sobre ell”, assegura aquest diari. No saben quan ni com va morir, fins i tot potser que la família rebés alguna carta seua, cosa que podran comprovar si poden accedir a l’arxiu. “Sempre estic pendent de qualsevol notícia que surt sobre aquest tema, perquè fins ara ha estat amagat”, assegura. Així mateix, confia que gràcies a la digitalització dels arxius sigui més fàcil accedir a la informació.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking