Llei de Propietat Horitzontal: què fer si un veí no paga les despeses comunes
L’article 21 de la normativa permet a les comunitats reclamar deutes, retirar el vot en juntes i embargar béns a morosos
Christian Dubovan / Unsplash
La Llei de Propietat Horitzontal estableix mesures concretes perquè les comunitats de propietaris a Espanya puguin actuar davant veïns que no abonen les despeses comunes. L’article 21 d’aquesta normativa regula específicament l’impagament de quotes i ofereix eines legals per recuperar els deutes pendents, inclosa la possibilitat de retirar el dret a vot i procedir a l’embargament de béns.
La legislació va entrar en vigor el 3 d’abril de 2025, després de la seua aprovació al gener, i va ser revisada per última vegada al Butlletí Oficial de l’Estat el 24 de juliol. Aquesta actualització introdueix canvis significatius en la gestió de comunitats, des de la digitalització de processos fins la regulació de pisos turístics, passant per la instal·lació de panells solars i l’obligació d’eliminar barreres arquitectòniques per a majors de 70 anys o persones amb discapacitat.
Entre les novetats més rellevants destaca l’aclariment de sancions per impagaments de quotes o obres no autoritzades, així com la necessitat que tres cinquenes parts de la comunitat aprovin la regulació d’habitatges turístics. La normativa també contempla ajuts per a la rehabilitació d’edificis i promou la sostenibilitat energètica en zones comunes.
Com actuar davant de la morositat d’un veí
L’article 21 de la LPH estableix que tot propietari ha de contribuir a les despeses comunes de l’edifici, permetent reclamar deutes pendents fins i tot inferiors a 2.000 euros. Les comunitats poden iniciar un procediment que comença amb la reclamació formal del deute mitjançant notificació per via notarial o burofax, garantint així la constància legal del requeriment.
Si la morositat persisteix, la comunitat pot adoptar mesures més contundents en junta de propietaris. Entre elles figura l’eliminació del dret a vot del morós en les juntes, una sanció que busca incentivar el pagament de les quotes endarrerides i evitar que qui no compleix les seues obligacions participi en les decisions col·lectives.
De l’embargament de béns a la publicació de deutors
La via judicial permet sol·licitar l’embargament de béns tant financers com immobles del propietari morós, amb la consegüent acumulació d’interessos per mora. Aquest procés judicial constitueix l’últim recurs quan fracassen les negociacions prèvies i les notificacions formals no obtenen resposta.
La normativa també contempla la possibilitat de fer pública la identitat dels deutors dins de la comunitat, especificant els termes del seu deute. No obstant, aquesta mesura s’ha d’executar amb cautela per no vulnerar la Llei de Protecció de Dades, limitant la difusió a l’àmbit intern de la comunitat i sense superar els límits que marca la privacitat.
Mediació i arbitratge com a alternatives
L’article 21 inclou referències a la mediació i l’arbitratge com a vies alternatives a la reclamació judicial. Aquests mecanismes busquen resoldre conflictes de manera més àgil i econòmica, afavorint acords entre les parts abans d’arribar als tribunals, encara que la seua aplicació depèn de la voluntat d’ambdues parts en el conflicte.
