Expertes alerten que el biaix de gènere es manté als graus universitaris malgrat el repunt de noies en estudis STEAM

Expertes alerten que el biaix de gènere es manté en la tria dels estudis universitaris, i ho relacionen amb l’existència de determinats patrons socials molt marcats i les dificultats per trencar-los. Sí que s’ha produït durant l’última dècada un repunt de noies en estudis masculinitzats, com ara Física o algunes enginyeries, com la informàtica o la mecànica. Es tracta d’una de les conclusions de les dades d’estudiants per gènere a les vuit universitats públiques de Catalunya obtingudes i analitzades per l’ACN. És un petit increment que no té correspondència amb els graus feminitzats. Als estudis relacionats amb les cures, com Psicologia, Medicina o Educació Infantil, es veu encara menys canvi en la presència majoritària de dones.

Així, després d'una anàlisi de l'ACN tenint en compte cadascuna de les vuit universitats públiques del país, s'extreu que el percentatge de les dones a les universitats en general creix des del curs 2015-16 fins a les dades més recents. Els perfils clàssics de graus feminitzats i masculinitzats persisteix, però en el cas dels estudis tradicionalment d'homes, hi ha un petit increment de dones que els cursen. En canvi, en els graus més feminitzats les evolucions són dispars.

En els graus més comuns, la paritat estudiantil és gairebé inexistent. L’excepció és l’àmbit dels estudis econòmics i lligats amb l’administració d’empreses, on l’alumnat femení ja representava el 43% fa una dècada i, encara que tímidament, ha crescut i actualment se situa en el 46,6%. Amb tot, en les titulacions de matemàtiques, incloent-hi els dobles graus en Física/Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, hi ha hagut un increment de dones, de menys d’un terç de l’alumnat deu cursos ençà fins a apropar-se al 40% ara, segons la mitjana dels percentatges de dones de cada titulació. En Enginyeria Informàtica, en canvi, encara s’és lluny de la paritat, amb tan sols el 19,3% de dones, si bé cal dir que és un dels àmbits masculinitzats amb més increment d’alumnat femení els darrers anys, ja que partien d’un petitíssim 12,4%.

Pel que fa als estudis tradicionalment feminitzats, de forma general només s’observa un canvi de tendència en els graus de l’entorn educatiu on, de forma agregada, el percentatge d’homes ha crescut tímidament, mentre el de dones ha baixat mínimament del 84% al 81%. Amb tot Educació Infantil segueix sent gairebé un monopoli de les dones, amb més d’un 90% dels alumnes en pràcticament tots els graus universitaris de les diferents universitats públiques.

En canvi, Infermeria (84% de dones) i Psicologia (79%) s’han mantingut molt estables en percentatges molt elevats d’alumnes dones, mentre que Medicina, lluny de caminar cap a la paritat, ha fet el contrari i ha passat d’un 30% a un 25% d’homes estudiants. Pel que fa a les filologies, en conjunt, són el camp de titulacions històricament ja feminitzades on el percentatge d’alumnes dones més ha crescut: del 64% al 78% de l’alumnat.

Sobre el perquè es manté la divisió entre graus feminitzats i masculinitzats, la investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) del Departament de Sociologia de la UAB Helena Troiano assenyala que, quan se'ls pregunta què valoren d'una professió, es veu "molt clarament" una diferència mitjana: les noies donen molta importància a "contribuir a la comunitat" i planifiquen la feina pensant si serà conciliable amb altres àmbits de la vida, especialment el familiar. En canvi, diu, els nois tendeixen a ser "més competitius" i els preocupa menys entrar en entorns laborals on hi hagi més competència. Però, insisteix, la clau és entendre "com s’ha construït" aquesta imatge, i defensa que cal anar enrere, fins a l'escola.

En aquest sentit, la professora de la UPC-Terrassa Núria Salán, assegura que el primer biaix es dona a la primària, on els mestres esdevenen els primers referents i on sovint, planteja, manquen perfils tecnificats perquè provenen, majoritàriament, de batxillerats socials. "Aquesta falta de passió per la tecnologia en les mestres és clau", sosté.

Salán afegeix que un segon biaix es produeix en la família, perquè "poques vegades" se li diu a un noi que vol dedicar-se a l'àmbit tecnològic que s'ho tregui del cap i, en canvi, a una noia sí que se li pregunta per què ha optat per aquesta opció. "No li diuen no directament, però li fan que s'ho plantegi o li generen aquesta sensació de 'he triat una opció que no és la millor'", afirma.

Marina Elias, del Departament de Sociologia de la UB, afegeix que darrere d'aquesta realitat hi ha diversos factors, entre els quals l'"autopercepció" de les dones sobre la seva eficàcia en qüestions matemàtiques, per exemple. Afegeix que també hi juga un paper la "manca de referents" femenins en els àmbits científics o tècnics.

Elias creu que fins ara els esforços s'han centrat a atraure les dones cap a àmbits científics o tecnològics, però apunta que falta "l'esforç" dels homes en els àmbits de cura. Lamenta que mentre això no passi, en l'imaginari continuarà la idea que la dona haurà de cuidar el seu entorn perquè no hi haurà un home que es "corresponsabilitzi".

URV, UdL i UdG

En les grans universitats públiques de fora de Barcelona –la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona–, la presència de dones entre el conjunt de l'alumnat és estable amb al voltant de sis de cada deu matriculats.

En els tres casos, les dones guanyen terreny de manera lleugera però transversal al conjunt d'estudis masculinitzats. És el cas d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica (del 13 al 17% de dones) i Economia (del 33 al 37%) a la URV, d'Informàtica (del 6 al 14%) a la UdL, o d'Electrònica Industrial i Automàtica a la UdG (5 al 15%), així com a Enginyeria Mecànica a tots tres centres.

Pel que fa a les feminitzades, les evolucions de l'última dècada són dispars, no hi ha una tendència clara. Així, a la URV cada cop hi ha més noies a Infermeria (del 81 al 84%), Pedagogia (87 al 90%) o a Treball Social (85 al 88%), però menys a Educació Infantil (94 al 87%) o Educació Primària (68 al 61%), per bé que la majoria femenina continua sent clara. El mateix passa a la UdL, on hi ha caigudes de dones a Infantil (93 al 84%), però elles pugen en la doble titulació Veterinària i Ciència i Producció animal (74 al 83%) o en Educació Social (79 al 84%).