Per què la pseudociència ‘cala’ més que la mateixa ciència?

Des d’estar convençuts que tindrem més probabilitats de guanyar la loteria si juguem al nostre número de la sort, passant per distribuir els mobles de casa d’acord amb el fengshui o llegir cada dia l’horòscop per saber què ens ofereix el futur, fins a anar en contra de les vacunes o estar convençuts que la Terra és plana. Històricament, el coneixement científic ha conviscut amb corrents i discursos alternatius que pretenen qüestionar la seua autoritat malgrat no tenir fonament. La segona sessió de la quarta convocatòria del cicle Diàlegs –impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Universitat de Lleida (UdL), el diari SEGRE i la Fundació Orfeó Lleidatà– va abordar ahir la contraposició entre ciència i pseudociència a l’Espai Orfeó. Els experts Jaume Bertranpetit (biòleg i membre de l’IEC) i Estanislau Fons (tecnòleg i professor de la UdL), conduïts per la periodista de SEGRE Núria Codony, van debatre si avui dia les creences són més difícils de detectar i els seus mecanismes per influir en la societat.

En primer lloc, els participants van establir les bases del diàleg: què entenem per ciència i pseudociència? La primera, a grans trets, “es basa en mètodes verificables, revisables i és acumulativa i refutable”. La segona, en canvi, “es manté immutable, és autoritària i es basa en arguments que apel·len a les emocions”, van indicar ambdós experts. Per tant, per què la pseudociència cala tan fondo en les ments de la ciutadania? “Sense voler, a les persones ens afecten més els arguments emocionals que els racionals, perquè sentim els primers molt més propers”, va explicar Bertranpetit. “Sentir emocions és una cosa innata en l’ésser humà. En canvi, la capacitat de raciocini i escepticisme s’ha de construir, i és un procés laboriós”, va afegir Fons.

És per això que els relats pseudocientífics funcionen tan bé. “S’adapten a la psicologia humana”, són simples i còmodes de creure, al contrari que els arguments científics, que són “molt més freds i fins i tot ingrats”, van afirmar en aquest sentit els ponents.

El pes de les xarxes

Així mateix, el saber acientífic ha après a aprofitar-se de les xarxes socials per “amplificar extraordinàriament el seu discurs”, va apuntar Bertranpetit, que va afegir: “Els algoritmes es basen a incentivar el component emocional del contingut i estan pensats perquè l’usuari sigui capaç d’integrar el missatge”. En la mateixa línia, part de l’èxit de la pseudociència es justifica en la “necessitat de sentir-se contracultural i d’oposar-se al poder establert” que experimenta part de la societat, va indicar Fons.

“Si alguna cosa han aconseguit les xarxes ha estat dinamitar el que podríem etiquetar com una xarxa fiable de prescriptors, com els metges, que haurien d’establir les bases del nostre coneixement”, segons el tecnòleg.

El pròxim Diàleg està previst el 24 de març (18.30), també a l’Orfeó, i abordarà la vida més enllà de la mort.