Vicenç Lozano, periodista: «En l’elecció del papa Lleó XIV hi va haver una operació secreta»

El periodista i expert en el Vaticà Vicenç Lozano (Vic, 1956) publica el seu quart llibre, Lleó XIV, ombres sota la cúpula, una investigació sobre les intrigues de l’últim conclave i l’elecció del nou papa. Ahir el va presentar a la llibreria Caselles de Lleida.

En quin moment es troba actualment el Vaticà?

Estem entrant en un període diferent. El papa Francesc va tenir un pontificat històric que va trencar inèrcies i va provar de reformar l’Església. Ara vivim un pontificat del silenci, amb un papa discret, amb menys presència mediàtica, però que en el fons és reformista i continuador del llegat de Francesc.

Com definiria Lleó XIV?

És un papa que coneix bé tant la política nord-americana com la realitat llatinoamericana. Vol bastir ponts de diàleg en un moment en què s’ha abandonat. Tanmateix, evita confrontacions directes. Prefereix parlar de fets i idees, no de persones, per evitar generar més tensió.

L’elecció del nou papa va sorprendre molta gent. Per què va ser tan imprevista?

Dos dies abans del conclave ja vaig avançar el nom de Robert Francis Prevost com a possible elegit perquè coneixia els moviments interns. Els sectors reformistes estaven treballant per convèncer cardenals moderats, ja que no tenien prou vots per si sols. Va ser una operació secreta per assegurar la continuïtat del llegat de Francesc. Hi va haver pressions per impulsar la seua candidatura davant una estratègia conservadora que feia anys que es preparava. En el llibre explico precisament aquesta operació, que mai no s’havia contat.

Ha trobat resistències a l’hora d’investigar aquests fets?

Sí, he patit boicot tant del sector conservador com, sorprenentment, del reformista, que no vol que se sàpiga que hi va haver una operació darrere de l’elecció.

Considera que Lleó XIV és un papa de transició?

No. Ho hauria estat si no hi hagués acord entre blocs, però aquest papa és relativament jove i té recorregut, però és un papa del silenci: no anunciarà reformes, però les farà. Per exemple, vol impulsar un govern col·legiat, amb més participació dins de l’Església, encara que mantenint l’autoritat final.

Entre aquestes reformes, es contempla l’ascensió de les dones dins de la jerarquia eclesiàstica?

És un tema molt complex perquè l’Església ha estat històricament un espai masculí i en molts casos masclista. El nou papa està incorporant dones en llocs clau. Pel que fa a la possibilitat de l’existència de dones sacerdots, continua sent un debat obert. Hi ha una comissió que ho estudia, però a curt termini ho veig complicat.

Quanta informació arriba realment a l’opinió pública sobre el que passa al Vaticà?

El Vaticà funciona de forma diferent a la política convencional. Les dinàmiques no són les mateixes. Coneixem només una petita part del que hi passa dins; et diria que sol un 15%. Hi continua havent una gran opacitat informativa i moltes tensions no surten a la llum.