La intel·ligència artificial obliga les universitats a reinventar els seus exàmens davant de l’augment del frau tecnològic

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit universitari està sacsejant els fonaments del model tradicional d’ensenyament i avaluació. El professorat alerta d’un augment del frau acadèmic cada vegada més sofisticat, en el qual l’alumnat ha substituït la clàssica “xuleta” per eines com ChatGPT, auriculars invisibles o microdispositius de transmissió.

Davant d’aquesta situació, diverses universitats espanyoles —entre elles la Universitat Nacional d’Educació a distància, la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat de Sevilla, la Universitat de Saragossa, la Universitat Politècnica de València o la Universidad Pontificia Comillas— han començat a utilitzar detectors de radiofreqüència (RF) per controlar possibles comunicacions sense fil durant els exàmens.

Aquests dispositius permeten identificar senyals emesos per aparells ocults com microtransmissors, càmeres diminutes o auriculars interns, capaços d’establir comunicació en temps real amb l’exterior. Segons adverteix l’UPM en un document remès al seu alumnat, la detecció d’aquestes tecnologies resulta “pràcticament impossible sense eines específiques”.

Els estudiants perceben el fenomen de forma directa. “Cada vegada hi ha més gent que copia fent una simple foto de l’examen amb el mòbil i utilitzant ChatGPT”, explica Jimena, estudiant de Telecomunicacions. D’altres relaten un augment de la vigilància presencial, amb més professors a l’aula i fins i tot personal de seguretat per prevenir fraus o suplantacions d’identitat.

Les universitats defensen la legalitat d’aquests sistemes, ja que es tracta d’equips passius que no emmagatzemen dades personals ni interfereixen en les comunicacions. A més, els estudiants han de firmar abans de cada prova una declaració responsable en la qual asseguren no portar dispositius actius. Aquest model ja s’aplica en centres europeus com la TEU Delft, el Politecnico di Milano o l’ETH Zürich.

Més enllà del control tecnològic, el debat de fons apunta a un canvi estructural en l’avaluació. Experts com Javier Oubiña, de la Universitat Autònoma de Madrid, consideren que prohibir l’IA no és efectiu i advoquen per proves en directe i avaluacions més pràctiques. La defensa oral de treballs acadèmics i la resolució de problemes reals emergeixen com alternatives per mesurar competències complexes.

El repte s’intensifica en els exàmens a distància, on el control del frau xoca amb la protecció de dades. De fet, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha intervingut en casos recents, com la sanció a la Universidad Internacional Valenciana per l’ús obligatori de tecnologies biomètriques.