Més que mainstream, més que raper

El cantant lleidatà Yung Rajola –nom artístic de Quintí Casals– ha publicat aquest mes El món no està fet per als romàntics (Halley Records), el seu tercer treball discogràfic, que suposa tant una evolució personal com el tancament simbòlic d’una etapa creativa. “He canviat moltíssim en aquests últims anys, he refet hàbits i he madurat. Si em comparo amb el noi que era fa 5 anys, ara estic molt millor”, assegura el cantant. L’artista, conegut pel seu estil raper, combina en aquest treball el pop, el pop urbà, el rap i l’electrònica i admet que “soc massa raper per al mainstream i massa mainstream per als rapers”.

Etapes vitals, fetes música

L’àlbum, compost per dotze cançons, aborda l’amor en les seues diferents perspectives més enllà de la romàntica i està travessat per una mirada molt més vitalista que en els seus anteriors projectes. Lluny de representar un punt final en la seua carrera, el músic explica que aquest nou disc funciona com la conclusió natural d’una trilogia conceptual que ha anat retratant diferents etapes de la seua vida.

A Cor trencat (2021), concebut abans de la pandèmia i publicat en plena covid, explorava els drames emocionals i la incertesa d’una joventut encara marcada per la inestabilitat sentimental.

Més endavant, a Peter Pan (2023), Rajola va abordar el vertigen d’entrar en la trentena i la resistència a abandonar una forma despreocupada d’entendre la vida. “Era una època en què veia com els meus amics començaven a tenir fills, feines més estables i un altre tipus de responsabilitats, mentre que jo continuava intentant conservar aquesta sensació de llibertat”, recorda.

Ara, a El món no està fet per als romàntics, l’enfocament canvia. “Continuo parlant del món i de les coses que veig, continuo inventant-me històries, però tot passa per la meua mirada. El context canvia, jo evoluciono, però l’essència continua sent la mateixa”, afirma. En el tema del disc Famós català, juntament amb la banda lleidatana Sexenni, ironitza a més sobre la precarietat de l’escena musical catalana. “La cançó parla del que suposa ser un artista 360. Hi ha molt poca gent que s’hi guanyi la vida, és una realitat”, comenta.

D’altra banda, el procés creatiu que s’amaga darrere de l’àlbum no va ser senzill per al cantant, que reconeix que va travessar un bloqueig creatiu que el va obligar a aturar la seua activitat durant un temps. Tanmateix, aquella aturada va acabar convertint-se en un punt d’inflexió. “Vam passar d’un bloqueig creatiu absolut a un autèntic deliri creatiu”, explica sobre les sessions de treball juntament amb el productor lleidatà Pep Saula –integrant de Sexenni–.

D’aquesta manera, Yung Rajola deixa enrere el to més fosc dels seus anteriors treballs i aposta ara per temes marcats per l’optimisme i el vitalisme. “Abans feia lletres dures però amb tornades que convidaven a ballar. Ara el vitalisme és present en tot el disc”, explica. L’artista assegura que aquest canvi naix tant de la seua maduresa personal com del context actual: “El món està fatal i l’únic que et queda és seguir endavant i quedar-te amb les coses bones.”

Paral·lelament, el disc reivindica l’escena musical de Ponent amb una destacada presència de col·laboradors del territori. A més de Sexenni i Selva Nua, hi participen artistes emergents com D. Mos, Marc Vi, Abril o la Black Music Big Band.