“Viure sol no és sinònim d'estar sol”

“Viure sol no és sinònim d'estar sol. Hi ha qui viu sol però té una xarxa”, explica Carles Alsinet, director de la càtedra d'Innovació Social de la UdL, que ha participat en el disseny i la posada en marxa d'una desena de projectes comunitaris per connectar i ajudar a teixir xarxes socials a persones que viuen en soledat no desitjada.

“Quan parlem de soledat no desitjada ho vinculem a la manca de projecte comunitari: la gent està sola perquè ningú l'acompanya”, indica l'expert en psicologia social, que crida l'atenció sobre com “els vincles comunitaris han desaparegut, i la gent no sap a qui recórrer. Estan sols perquè la comunitat no els dona eines per sentir-se'n part”.

Alsinet es refereix a la pràctica desaparició de costums, pràcticament rituals en alguns casos, que facilitaven el contacte entre els veïns, com les xerrades de carrer i les sessions a la fresca. Tot i que aquesta pèrdua d'hàbits, que és una pèrdua d'instruments socials, no afecta únicament els adults i els grans, sinó també els nens i els joves. “Hem perdut la plaça i el pub per comunicar-nos”, anota. “Hem perdut el vincle”, afegeix.

L'equip de Alsinet ha col·laborat en la implantació o el desplegament de projectes com Housing First, en el qual l'habitatge individual opera com una porta de sortida de les addiccions i la marginalitat i una via d'accés a la normalització; ARI-SOMCare, en el qual la persona que viu en soledat rep el suport d'un robot de companyia, o Vincles Alt Pirineu-Aran, en el qual la intervenció de voluntaris està millorant les opcions de connexió social de centenars d'avis de la muntanya.

“La soledat no és un problema individual, sinó un problema comunitari, i cal combatre-la amb accions comunitàries. El que intentem con tots aquests projectes és recuperar el vincle”, exposa Carles Alsinet.

Hi ha una altra constant en tots aquests projectes de teixit de xarxes socials: “Cada col·lectiu té les seves necessitats concretes i requereix una atenció concreta”, assenyala Alsinet. És a dir, que, com passa amb la despoblació, on cada poble sol tenir una casuística pròpia, en cada grup social la soledat té causes i conseqüències diferents i requereix tractaments específics.