PERSONATGES
Un lleidatà recorre 6.000 quilòmetres de Lleida a Ucraïna per una promesa: allà hi té enterrada la seua dona
Un periple de sis dies en una vella furgoneta des de la capital del Segrià
Xavi va complir la promesa de portar flors a la seua dona. - XAVI POU
Una promesa és una promesa. I el lleidatà Xavi Pou l’ha complert per amor a la seua esposa viatjant des de Lleida fins al poble d’Ucraïna on descansen les restes d’Oleksandra, que va morir l’agost passat a causa d’un càncer de pàncrees. Tenia 47 anys i va morir a Lleida, on residia amb el seu marit, amb qui es va casar el 2014.
Ell li va prometre que aniria fins allà amb la seua vella furgoneta. Són gairebé 6.000 quilòmetres fins a Ternópil, molt a prop de la frontera amb Polònia. Una ubicació que li ha permès també esquivar els estralls de la guerra, ja que assegura que la zona es troba allunyada del conflicte. Encara molt emocionat, explica a SEGRE que va partir el 18 de maig i que el viatge va durar sis dies.
La furgoneta amb què Xavi Pou va viatjar fins a Ucraïna. - XAVI POU
“Dormia com podia a la furgoneta, amb un coixí, ja que, al ser de càrrega, no podia reclinar el seient”, explica. Va poder arribar a la destinació i va visitar la família de la seua dona.
“El meu cunyat em va acompanyar al cementiri on hi ha enterrada l’Oleksandra i vaig deixar-li flors a la làpida”, assegura. Era el primer cop que anava a Ucraïna després de la mort de la seua dona. “Sempre li deia que aniria fins allà a bord de la meua vella furgoneta i em deia que era una bogeria. Al final, ho he fet i ha estat molt bonic”, rememora.
Posada a punt
Després de fer algunes reparacions al vehicle, amb més de 30 anys, va emprendre el camí fins a Ucraïna. Allà va poder visitar la família de la seua dona, a qui també va sorprendre i va emocionar amb el viatge. “Ens comuniquem a través del mòbil, que ens fa de traductor, encara que amb la sogra és més difícil, perquè no té un telèfon intel·ligent”, explica.
Una vegada a Ternópil, va descansar un dia i mig abans de tornar a Lleida. La parella es va conèixer a la capital del Segrià gràcies a una amiga. L’any passat, li van diagnosticar un càncer de pàncrees i en pocs mesos va morir. “Vam fer una cerimònia aquí però vam traslladar el cos a Ucraïna. No vaig poder anar allà al funeral perquè ja havia agafat molts dies lliures durant la malaltia i, al ser autònom, no podia permetre-me’n més. Però li vaig prometre que li portaria flors.” I ho ha complert.
