Una investigació periodística assenyala dos arquebisbes i tres bisbes relacionats amb Lleida per encobrir casos de pederàstia
'El País' ha tret a la llum una base de dades amb episodis d'ocultació que haurien impedit que els pederastes fossin jutjats
El capellà Josep Prat va violar i assassinar un nen de nou anys i va acabar exercint a Lleida
Una investigació periodística d'El País assenyala dos arquebisbes i tres bisbes de Lleida per encobrir presumptament casos de pederàstia clerical. L'anàlisi de 1.622 casos d'abusos a Espanya revela que 94 alts càrrecs eclesiàstics han tapat suposadament denúncies, entre els quals hi ha 7 cardenals, 61 bisbes i 26 superiors d'ordes religioses.
La investigació d'El País es va iniciar el 2018 i el mitjà denuncia "un mur de silenci" en referir-se a l'opacitat de l'Església a l'hora de demanar-li informació sobre els casos de pederàstia denunciats que afecten la institució.
Ramón Malla, encobridor d'un dels casos més greus
Entre els casos més escandalosos destaca el presumpte encobriment d'un dels episodis més greus de pederàstia a l'Església espanyola durant el franquisme. L'arquebisbe de València, José María García Lahiguera, va protegir el capellà José Prat, que va violar i assassinar un nen de nou anys amb 47 ganivetades al Port de Sagunt l'any 1971. Condemnat a 17 anys de presó que no va complir, Prat va ser traslladat al barri de La Bordeta de Lleida, on va exercir com a vicari, tal i com va publicar SEGRE.
En aquest encobriment haurien col·laborat Ramón Malla, bisbe de Lleida, i Miguel Roca, arquebisbe de València. El més sorprenent és que García Lahiguera es troba en procés de beatificació, malgrat la seua implicació en aquest cas. Un altre bisbe en procés de beatificació és Josep Maria Cases, de Segorbe-Castelló, acusat d'encobrir i traslladar el 1984 un capellà que va abusar d'un menor a Artana.
Joan-Enric Vives i el presumpte encobriment d'una secta
Un altre nom que apareix a la llista és Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell fins el juny del 2025, càrrec que va ocupar durant més de vint anys. Segons recull El País, l'escriptor Pepe Rodríguez va denunciar en un llibre que Vives va participar en els anys 80 en l'encobriment de l'escàndol de la Casa de Santiago i Nous Camins a Barcelona, una organització convertida en secta en què es van denunciar abusos sexuals.
Un bisbe de Solsona també estaria relacionat amb la secta
Jaume Traserra Cunillera va ser bisbe de Solsona del 2001 al 2010 i també se'l relaciona al llibre escrit per Pepe Rodríguez amb l'encobriment de l'escàndol de la Casa Santiago i Nous Camins a Barcelona, l'organització on es van denunciar abusos. Tal i com recull la investigació, en aquell moment Traserra era vicari general de l'arxidiòcesi.
Jaume Pujol Balcells, sacerdot a Arbeca després de ser apartat per abusos
L'arquebisbe de Tarragona entre 2004 i 2019, Jaume Pujol Balcells, nascut a Guissona el 1944, hauria encobert suposadament un sacerdot acusat el 2011 d'abusar de tres nenes en una escola de Cabra de Camp. Aquest sacerdot va ser apartat al monestir de Poblet, però va a tornar a fer de capellà a Arbeca i a altres municipis lleidatans, on impartia catequesi, segons El País.
Un altre bisbe de Solsona, sospitós d'encobrir abusos en un col·legi
Vicente Enrique y Tarancón, bisbe de Solsona entre 1945 i 1964, arquebisbe de Madrid entre 1971 i 1983 i un dels mites de la Transició, està assenyalat en la investigació periodística per la seua gestió del cas de Cesáreo Gabaráin, un sacerdot acusat d'abusos a alumnes d'un col·legi Marista de Madrid. Aquest capellà va ser expulsat del centre escolar a finals del 1978, però dos mesos després va ser traslladat a un altre col·legi de Madrid i a una parròquia del barri de Mirasierra, on va ser vicari fins a la seua mort el 1991.
La investigació d'El País també recull el cas de Jaume Pallarolas, un religiós que va ser traslladat a un col·legi de Balaguer després de ser acusat d'abusar pressumptament de tres nenes el 2008 a Alella, a Barcelona.
