SEGRE

El Vall d'Hebron lidera l'assaig europeu d'un nou fàrmac clínic contra el càncer infantil

El projecte PHOENIX provarà ibrilatazar en pacients pediàtrics amb tumors sòlids resistents al tractament convencional

Una investigadora postdoctoral treballant al laboratori de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Una investigadora postdoctoral treballant al laboratori de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Laura Fíguls / ACN

Lluís Serrano
Publicat per
redacció

Creat:

Actualitzat:

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderarà el projecte PHOENIX, una iniciativa europea dotada amb 8,5 milions d'euros per desenvolupar el primer assaig clínic de fase I/II del fàrmac experimental ibrilatazar (ABTL0812) en població pediàtrica. L'estudi, finançat per Missió Càncer dins del programa Horizon Europe, se centrarà en infants i adolescents amb neuroblastoma en recaiguda i altres tumors sòlids agressius sense opcions terapèutiques disponibles.

Els tumors sòlids representen una de les principals causes de mortalitat per càncer en edat pediàtrica a Europa, amb més de 6.000 nous diagnòstics anuals i aproximadament un miler de casos d'alt risc. Malgrat els avenços terapèutics, els tractaments actuals generen efectes secundaris greus i seqüeles físiques i emocionals importants en els pacients. El fàrmac en estudi, desenvolupat per la biotecnològica catalana AbilityPharma, ha demostrat excel·lent tolerabilitat i senyals d'eficàcia en adults amb càncer de pàncrees, pulmó i endometri, així com resultats prometedors en models preclínics de neuroblastoma.

El doctor Lucas Moreno, cap del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d'Hebron i co-cap del grup Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR, ha subratllat que "els infants i adolescents amb càncer necessiten teràpies adaptades a la seva biologia i a la seva edat". L'investigador ha afegit que l'objectiu és trobar alternatives que "no només allarguin la vida, sinó que també millorin la qualitat de vida" dels pacients i les seves famílies.

Característiques de l'assaig clínic multicèntric

L'estudi reclutarà aproximadament 50 pacients d'entre sis mesos i 18 anys amb tumors sòlids en recaiguda o refractaris al tractament convencional. L'assaig avaluarà el fàrmac en combinació amb quimioteràpia o immunoteràpia, ja que investigacions prèvies han evidenciat que pot potenciar l'acció d'aquests tractaments sense incrementar la toxicitat. Els objectius principals seran establir la dosi recomanada, analitzar la seguretat i estudiar l'activitat antitumoral del medicament.

L'inici de l'assaig està previst per al 2026, després de completar l'estudi ETNA que determinarà la dosi inicial del fàrmac per a la població pediàtrica. Per facilitar l'administració en infants, es desenvoluparà una formulació específica en suspensió oral que substituirà les càpsules utilitzades en adults, millorant així l'acceptabilitat i l'adherència al tractament.

Mecanisme d'acció diferencial del fàrmac

El medicament actua mitjançant un mecanisme diferent a la quimioteràpia tradicional, induint la mort selectiva de les cèl·lules tumorals mentre preserva les cèl·lules sanes. La seva acció combina la inducció d'estrès al reticle endoplasmàtic i la inhibició de la via PI3k/Akt/mTOR, processos que conjuntament activen l'autofàgia, un sistema natural d'eliminació de components cel·lulars danyats.

Carles Domènech, cofundador d'AbilityPharma, ha explicat que les cèl·lules tumorals presenten nivells d'estrès més elevats a causa de les condicions extremes en què es troben, com la manca de nutrients i oxigen. Aquesta situació les fa més vulnerables a l'acció del fàrmac, mentre que les cèl·lules sanes poden adaptar-se als processos induïts pel tractament, reduint així els efectes secundaris.

Investigació de biomarcadors i experiència dels pacients

Paral·lelament a l'assaig clínic, s'investigaran biomarcadors predictius que permetin anticipar l'evolució dels pacients, la resposta al tractament i l'aparició d'efectes adversos. S'integrarà la biòpsia líquida, basada en l'anàlisi de l'ADN circulant a la sang, per identificar marcadors associats a la resposta terapèutica i la toxicitat de manera no invasiva.

L'estudi també incorporarà mesures basades en l'opinió i l'experiència dels pacients i les seves famílies per garantir que el tractament s'alinea amb les seves prioritats. Es valoraran aspectes com la millora en la qualitat de vida i l'acceptabilitat del nou fàrmac, assegurant una perspectiva centrada en el pacient.

Col·laboració internacional del projecte PHOENIX

El projecte es desenvolupa de manera multicèntrica en 13 institucions de sis països europeus. A més del VHIR i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron com a coordinadors, hi participen AbilityPharma, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació CRIS Contra el Càncer, la Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Niño Jesús (FIBHNJS), i la Xarxa Europea d'Infraestructures de Recerca Clínica (ECRIN).

També formen part del consorci la Fundació per a la Recerca de Màlaga en Biomedicina i Salut, la Fundació per a la Recerca Biomèdica de l'Hospital Universitari La Paz, la Universitat Masaryk de Txèquia, SHINE 2Europe, Global Health Connector, l'Institut Gustave Roussy, l'Institut Curie de París, Children's Health Ireland, l'Hospital Universitari Infantil de Brno i el Rijskhospitalet - Regió Hovedstaden de Dinamarca.

Equitat en l'accés al tractament innovador

El projecte PHOENIX tindrà en compte les desigualtats en l'accés a la salut, considerant les barreres que poden dificultar la participació dels pacients en assaigs clínics i l'accés a tractaments innovadors. Segons han destacat des de Vall d'Hebron, l'objectiu és "afavorir un accés igualitari per a tots els pacients", independent de la seva procedència o situació socioeconòmica.

tracking