SEGRE

LITIGI

Objectiu: no moure l’art de Sixena

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, considera que hi ha sentències “que no es poden complir”. Evita pensar en una sortida forçosa, com la del Museu de Lleida del 2017

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, a la seu del departament a Barcelona. - ACN / ELI DON

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, a la seu del departament a Barcelona. - ACN / ELI DON

Publicat per
ACNREDACCIÓN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Sònia Hernández es va posar al capdavant de la conselleria de Cultura fa dos anys per impulsar “polítiques de continuïtat” amb l’anterior Govern. Una de les dificultats amb les quals va haver de bregar des del primer moment va ser el conflicte per les pintures murals de Sixena, que una sentència obliga ara a traslladar del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al monestir aragonès. Hernández, qui defensa “no moure-les” per garantir-ne la preservació, es mostra partidària d’esgotar la via judicial i lamenta que “algú” parli d’espoli quan es va tractar d’una “operació de salvaguarda” en un context de guerra. Alhora, evita pensar en una sortida forçosa com la viscuda al Museu de Lleida el 2017: “No em vull imaginar de nou aquesta imatge, francament, lamentable”, recorda.

Atès que el cas compta amb una sentència ferma, la consellera està d’acord a arribar “fins al final” al recorregut judicial. Per això, des del patronat del MNAC s’ha presentat un incident d’execució per fer constar que hi ha sentències “que no es poden complir”. “Ho veiem molt difícil sense danyar aquestes pintures de manera irreparable”, adverteix. Així mateix, recorda que tots els informes de riscos dels quals disposa el departament indiquen que és un “error” retirar les pintures del lloc on es troben si el que es prioritza és la “preservació del patrimoni”, diu Hernández.

La consellera assegura que des de la Generalitat noten el “suport” del ministeri de Cultura, que forma part del patronat del MNAC, un òrgan en el qual totes les decisions adoptades han estat “per unanimitat”, apunta.

D’altra banda, Hernández evita identificar possibles errors del passat perquè considera que ja no resulta útil fer-ho. “Estem en un context en el qual analitzar el que es va fer o es va deixar de fer ja no té utilitat, perquè Aragó té una sentència ferma”, subratlla.

Sense data de retorn

Val a recordar que el trasllat de les pintures murals encara no té una data fixada. Recorda que van sol·licitar una ampliació de vuit setmanes respecte al termini, fixat en 56 –fins al maig del 2027–, però la jutge ho ha denegat i, per tant, el calendari inicial continua “dret”. En canvi, la consellera considera que la reclamació dels més de 790.000 euros per les obres traslladades a Aragó des del Museu de Lleida encara té recorregut. “Ho diu la sentència que va obligar a aquesta devolució: que aquella compra no era efectiva i, per tant, a causa que els diners es van entregar i les peces se n’han anat, aquests diners s’hauran de tornar”, insisteix.

Reivindica els concursos públics i el requisit del català acreditat

Preguntada pels concursos públics per elegir els directors de les grans institucions culturals catalanes, Hernández defensa que es fan “amb total transparència” i recorda que mai no han estat impugnats. Sobre el coneixement del català, afirma que els requisits no han variat en l’última dècada: s’exigeix el domini del català i el castellà, tot i que els qui no acreditin alguna de les dos llengües disposen d’un any per aprendre-la. “Naturalment, una persona que pretengui dirigir una institució cultural a Catalunya ha de parlar català i castellà”, assenyala.
tracking