Eclipsats... pel cine

“Aquests eclipsis de sol i lluna no presagien res de bo.”

El rei Lear (William Shakespeare).

Un 28 de maig del 1900, el britànic John Nevil Maskelyne va gravar a Wadesboro, Carolina del Nord, un eclipsi solar, i el 1905, l’aragonès Segundo de Chomón va filmar fotograma a fotograma des de l’Observatori de l’Ebre l’eclipsi del 30 d’agost d’aquell any, que per desgràcia no es conserva. I el 1907, un altre geni, Georges Méliès, va filmar el curtmetratge de nou minuts L’eclipsi: el festeig entre el sol i la lluna. Un clàssic visual és l’escena de 2001: Una odissea de l’espai (1968) de Stanley Kubrick quan assistim a l’alineació del sol, la Terra i la lluna al so d’Així va parlar Zaratustra de Richard Strauss. El cine religiós també té la seua escena icònica a la pel·lícula de Richard Fleischer Barrabàs (1961), aprofitant l’eclipsi total d’aquell any. El realitzador va filmar la crucifixió just en aquell moment. Els eclipsis han servit per manipular el poble, com en la pel·lícula polonesa Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz, una obra descomunal que malgrat tenir un personatge inexistent com Ramsés XIII, va mostrar l’enfrontament entre ell i la casta sacerdotal que tot ho controlava. Un exemple és el de l’eclipsi manejat pel summe sacerdot en benefici propi, com el que mostra la pel·lícula de Mel Gibson Apocalypto (2006), que salva la vida del protagonista de ser sacrificat a l’anunciar el sacerdot maia que el déu Kukulkan ha enviat el senyal d’estar sadollat de sang. A la pel·lícula de culte Lady Falcó de Richard Donner (1985), en la qual Etienne de Navarre (Rutger Hauer) i la seua estimada Isabeau (Michelle Pfeiffer) estan maleïts, l’encantament es trenca amb un eclipsi. Una de les millors adaptacions al cine d’una novel·la de Stephen King és Eclipse total (Dolores Claiburne), dirigida el 1995 per Taylor Hackford, en la qual una esplèndida Kathy Bates aprofita un eclipsi per provocar la mort d’un marit i pare terrible. Són nombrosos els títols amb un eclipsi més o menys protagònic com La botiga dels horrors de Frank Oz (1986), Verónica de Paco Plaza (2017), Judy Berlin d’Eric Mendelsohn (1999), Eclipsede Jeremy Podeswa (1994), Hellboy de Guillermo del Toro (2004), Cumpleaños sangriento d’Ed Hunt (1981) o Darkness de Jaume Balagueró (2002). Els eclipsis han servit per a tots els gèneres cinematogràfics, fins i tot com a metàfora. Valguin com exemples, l’obra mestra El eclipse de Michelangelo Antonioni (1962), Total Eclipse (Vidas al límite) d’Agnieszka Holland (1995) sobre la turbulenta relació entre Arthur Rimbaud i Paul Verlaine, amb un jove Leonardo DiCaprio com Rimbaud, o l’entrega de la popular saga Crepuscle (Eclipsi). Cine per a tot s el s gustos per eclipsar-nos.