Més protesta que vaga

La jornada de vaga general va culminar ahir a Lleida amb una gran manifestació que va congregar milers de persones per clamar per un habitatge assequible, de lloguer i de compra, i pujades salarials que permetin als treballadors afrontar l’encariment del cost de la vida. Una gran protesta amb un seguiment limitat de l’aturada.

Una marea humana va recórrer ahir el centre de Lleida en el colofó de la jornada de vaga general que demostra la preocupació de la ciutadania pel cost disparat de l’habitatge i pel clam en defensa de millores salarials davant l’escalada de la cistella de la compra, la llum o el gas. Unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i fins a 14.000, d’acord amb les estimacions dels sindicats i organitzacions convocants, van unir les seues veus per corejar consignes reclamant aigua, llum i sostre o apostant per treballar per viure, no viure per treballar.

La protesta va acabar sense incidents després d’una jornada d’aturada desigual a les empreses de les comarques lleidatanes. Els sindicats es van declarar satisfets del seguiment, malgrat que no van oferir dades al respecte. Les patronals a Lleida Pimec i Coell, per la seua part, van situar el suport a l’aturada en xifres baixes, entorn d’un 5,4 per cent.

Els piquets informatius es van convertir en protagonistes del dia en especial a primeres hores, quan van prendre bona part de les carreteres i vies més importants per intentar garantir-se el major nombre d’adhesions a la protesta i que la majoria de les empreses, en especial dels grans polígons, acabessin parant l’activitat o reduint-la al mínim. Per posar alguns exemples, hi va haver moments en què van quedar bloquejades l’Ll-11, l’Ll-12, la C-13, l’A-2, l’N-240 i l’N-260 a la ciutat de Lleida. Amb tot, l’activitat es va mantenir en nivells alts als polígons de la província. Tampoc no va ser fàcil a primera hora circular pel centre de la capital del Segrià, quan trajectes de poc més de deu minuts es convertien en voltes per mitja ciutat fins a necessitar-ne vora 40 per al mateix recorregut.

Ahir es van registrar algunes paradoxes, com la viscuda en el sector de l’educació, perquè es van detectar aules buides, però no perquè els docents s’afegissin a l’aturada, potser pel cansament després de les seues mobilitzacions sectorials, sinó perquè molts pares no van enviar els petits i els adolescents a classe. En alguns casos va ser a causa de problemes de mobilitat o a la por que es registressin. De fet, es va reproduir el descontrol en el cas del ferrocarril, amb nous incompliments dels serveis mínims. En els comerços es van repetir imatges d’altres convocatòries similars, quan les botigues només abaixaven persianes al pas dels piquets, per aixecar-les poc després. Entre les plantilles amb més adhesions es troben les de les administracions públiques, amb casos d’un 20% i alguna fins i tot amb un 50%.

Enmig d’una jornada reivindicativa com la d’ahir, la notícia positiva va arribar de la mà de les negociacions en el conveni de les càrnies. L’acord va permetre a la tarda desconvocar la seua particular setmana d’aturades.