La llarga i silenciosa ombra nazi

El més terrible d’aquesta pel·lícula canadenca del 2024, subtitulada en castellà com La hermandad silenciosa i estrenada el mes de febrer passat a Amazon Prime Video, no és tant la història que narra sinó totes les conseqüències que han anat derivant del tema principal fins a assolir els nostres dies. Ambientada el 1983 i basada en fets reals, la trama segueix la investigació d’una sèrie de crims –des de robatoris a bancs fins a operacions de falsificació passant per robatoris de vehicles blindats– que van assolar les comunitats de tot el nord-oest del Pacífic, entre les muntanyes d’Idaho i l’estat de Washington.

Malgrat que cada vegada més violents, ningú podia sospitar que ocultaven una cosa molt més gran: una conspiració ultranacionalista contra el govern federal. Gràcies a la seua experiència com a infiltrat en grups supremacistes com el Ku Klux Klan, així ho descobreix Terry Husk (Jude Law), un agent de l’FBI destinat a la petita localitat de Coeur d’Alene, Idaho. A partir d’aquest punt, el film de Justin Kurzel (Nitram, Los asesinos de Snowtown) es converteix en una sagnant cacera contra Bob Matthews (Nicholas Hoult) i la seua banda, afins al Moviment de les Nacions Àries i inspirats per Els diaris de Turner, novel·la de William Luther Pierce publicada el 1978 que descrivia una revolució als Estats Units el resultat de la qual era l’enderrocament del govern i l’esclat d’una guerra santa racial.

Efectivament, l’esmentat llibre serveix com a eix del guió –encara que és una cosa que no es revela fins al final–, com també posteriorment del desenvolupament de la teoria de la conspiració del genocidi blanc i nombrosos actes de terrorisme com l’atemptat d’Oklahoma City el 1995 i les detonacions de bombes amb claus a Londres el 1999, entre d’altres. Pel que fa al film, la cura de la fotografia, el dinamisme narratiu i l’encertat enfocament de realisme dramàtic el fan semblar més un documental dramatitzat que no tant la típica producció del gènere d’acció –encara que està plena de robatoris, vigilàncies, tirotejos, interrogatoris i altres senyes d’identitat del procediment policial.

Tanmateix, tot el repartiment ha tingut millors interpretacions i pot ser que hi hagi a qui li sobrin minuts de metratge. Quant a la realitat, l’allargada i silenciosa ombra de la ultradreta i d’Els diaris de Turner podria estar més pròxima a nosaltres del que creiem.