En la foscor, la família ho és tot

Inicialment concebut com a preqüela de Ray Donovan (2013), sèrie protagonitzada per Liev Schreiber en la qual feia de solucionador de problemes per a les famílies més poderoses de Los Angeles, aquest drama criminal creat per Ronan Bennett (Top Boy, Chacal) intercanvia rics per gàngsters i afegeix un repartiment farcit d’estrelles com Tom Hardy (Origen, Locke), Pierce Brosnan (El mundo nunca es suficiente, El secret de Thomas Crown), Helen Mirren (The Queen, Gosford Park) i Paddy Considine (Dead Man’s Shoes, Bienvenidos al fin del mundo). Ambientada als carrers de Londres, la trama segueix als Harrigan, una família mafiosa liderada amb mà de ferro per Conrad (Brosnan) i la seua esposa Maeve (Mirren), que compten a més amb la inestimable ajuda del seu particular solucionador, Harry Da Souza (Hardy). Tot està en ordre –almenys tant en ordre com pot estar un clan d’aquesta naturalesa– fins que el net de Conrad, Eddie (Anson Boon), es veu embolicat en una baralla amb el capitost de la família rival, Richie Stevenson (Geoff Bell). Com es pot pressuposar, aquesta cinta de deu episodis codirigida per Guy Ritchie (Sherlock Holmes, Lock & Stock), Anthony Byrne (Nueve perfectos extraños, No digas nada), Lawrence Gough (Gatecrash, Marú) i Daniel Syrkin (Teheran, Lemarit Ain) gira al voltant de la cruenta guerra que es desencadena després de l’esmentat incident. Però a excepció de la intriga que suscita el dilema intern de Da Souza sobre la seua lleialtat cap als Conrad, el xou es limita a ser una successió de clixés amb un guió que tampoc no destaca per la seua originalitat –la història de Los caballeros (2024), també dirigida per Ritchie i disponible a Netflix, recorda massa a aquesta–. Això sí, la manca d’innovació queda àmpliament compensada amb les interpretacions dels protagonistes i l’atmosfera que els envolta –almenys per a aquells que gaudeixen d’una ambientació molt, molt fosca–. Més dirigida a un públic que busca una estilitzada narrativa de delinqüents que no per a aquells que persegueixen grans escenes d’acció –que n’hi ha, però a escala global la violència és majoritàriament verbal–, Tierra de mafiosos és un producte que funciona sol gràcies a la força en pantalla que transmet l’elenc. A l’espera de la conclusió, prevista per al 4 d’agost vinent, els inesperats girs de guió que ja han fet acte de presència ens donen molts motius per ser optimistes.