Espanya abandona Eurovisió per la permanència d'Israel

La Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE) ha anunciat aquest dijous la seva retirada del Festival d'Eurovisió després que les votacions celebrades a la 95ª Assemblea General de la UER a Ginebra hagin conclòs amb la permanència d'Israel al certamen musical europeu. Aquesta decisió històrica posa fi a 64 anys de participació ininterrompuda d'Espanya al festival des del seu debut el 1961.

El Consell d'Administració de RTVE va acordar el setembre que Espanya es retiraria d'Eurovisió si Israel hi participava pel genocidi a Gaza i "l'incompliment sistemàtic" d'aquest país de les normes del propi concurs. La sortida del festival implica que RTVE no emetrà la final d'Eurovisió 2026, prevista per al 16 de maig a Viena (Àustria), ni les semifinals dels dies 12 i 14 del mateix mes.

Segons ha informat RTVE en un comunicat, el seu secretari general, Alfonso Morales, ha defensat la posició de l'ens públic que ja va avançar el president, José Pablo López, al Senat la setmana passada, afirmant que les mesures aprovades per la UER eren "insuficients". Morales ha remarcat: "Ens agradaria expressar els nostres seriosos dubtes sobre la participació de la televisió israeliana KAN a Eurovisió 2026. La situació a Gaza, malgrat l'alto el foc i l'aprovació del procés de pau, i la utilització del certamen per a objectius polítics per part d'Israel, fan cada cop més difícil mantenir Eurovisió com un esdeveniment cultural neutral".

Les noves mesures adoptades per la UER

Amb el suport de set països que van subscriure l'escrit formal, RTVE ha forçat que les votacions fossin secretes. L'ens espanyol va demanar incloure una votació sobre la possible suspensió temporal de la KAN per un període mínim d'un any i, en cas de no aprovar-se, va ratificar que no participaria en l'edició de 2026. Tanmateix, una contundent majoria va expressar que no era necessari votar sobre Israel.

A la reunió s'han aprovat noves mesures que afectaran el sistema de vot que RTVE i altres països havien qüestionat després de les altes puntuacions obtingudes per Israel en les dues darreres edicions, coincidint amb la seva ofensiva a Gaza. Entre aquestes, destaca la reducció de 20 a 10 del nombre màxim de vots que cada espectador podrà enviar, a més de "salvaguardes tècniques reforçades per detectar i bloquejar votació fraudulenta o coordinada" i la reinstauració del vot del jurat a les semifinals. Les noves normes han estat aprovades amb 738 vots a favor, 264 en contra i 120 abstencions.

Reaccions polítiques a la decisió

A través de la xarxa social X, José Pablo López ha publicat un missatge després de la reunió: "El succeït a l'Assemblea de la UER confirma que Eurovisió no és un concurs de cançons sinó un festival dominat per interessos geopolítics i fracturats". Per la seva banda, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, ha expressat a Bluesky el seu orgull per la decisió de RTVE d'anteposar els drets humans, afirmant que "la cultura sempre ha d'estar del costat de la pau i la justícia, no de blanquejar el genocidi de Gaza".

En la mateixa línia, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha considerat que RTVE ha pres la decisió "correcta" per anteposar els drets humans als interessos econòmics, mentre que la titular de Joventut i Infància, Sira Rego, ha agraït a l'ens públic que no participi a Eurovisió: "Televisió pública contra el genocidi. Gràcies per defensar la dignitat".

Fi d'una llarga trajectòria d'Espanya a Eurovisió

Des de 1961, quan va competir per primera vegada amb Conchita Bautista i 'Estando contigo', Espanya havia participat ininterrompudament a la gran final d'Eurovisió, essent un dels deu països amb més participacions, 64 en total (l'any 2020 no hi va haver programa per la pandèmia de covid-19). Any rere any, la retransmissió del festival ha estat a Espanya l'esdeveniment no esportiu més vist de la programació. A l'edició de 2025, va superar el 50% de quota de pantalla i va reunir una mitjana de 5.884.000 espectadors.