lectura reportatges

El director artístic i escenògraf fa balanç de mig segle de professió. Ha treballat amb Vicente Aranda, José Luis Cuerda, Juan Antonio Bayona o el seu bon amic d’Organyà Francesc Betriu, ja traspassat

Una de les més buscades és la que va des del cap de Creus fins a Hondarríbia

La lleidatana Cori Calero es va començar a preocupar pel medi ambient de molt petita, quan va esclatar Txernòbil. Ara, com a periodista especialitzada, ha cobert per a TV3 la cimera del clima de Glasgow, l’erupció del volcà de Cumbre Vieja i ha publicat el llibre 'Si el cel es tornés vermell'.

Si a escala global Rússia és el bressol de la gimnàstica, els Estats Units del bàsquet, el Japó del sumo i el Brasil del voleibol, Arbeca ho seria de l’atletisme a escala local. Aquest poble de dos mil habitants ha generat en l’últim segle un dels majors índexs de corredors d’alt nivell per habitant. La història la va començar a escriure un tal Bonaventura Tilló a principis del segle XX i avui la continua la seva rebesneta Núria.

Per a la Real Academia de la Lengua, un friki o friqui és un ésser extravagant i rar. La definició de la RAE fa que la paraula tingui unes connotacions pejoratives, associades a individus incompresos o rars; fet que està molt lluny del que realment significa per a aquells que es defineixen com a friquis i es consideren persones apassionades “que es lliuren a una afició en cos i ànima”, diu la Susana, que gestiona amb el Joan la botiga Coleccionator i que, juntament amb un altre comerç especialitzat en còmics, Sèrie B, que porten el Víctor i l’Estefania, poden fer realitat qualsevol passió envers el cinema, la televisió, el còmic, el manga, videojocs o la música.

Diumenge de Rams. Després d’una temporada en blanc per les restriccions de mobilitat, les estacions d’esquí esperen remuntar aquesta Setmana Santa. Visitem la de Boí Taüll en l’estranya solitud motivada per la pandèmia. Pistes desertes amb més neu que traces. Imatges d’un hivern atípic que ha posat a prova l’economia de muntanya.

El Cafè del Teatre acollirà el proper 14 de febrer un concert molt especial en el marc del Festival Jazz Tardor. Molt especial perquè suposarà el debut de la jove trombonista i cantant lleidatana Joana Cebolla, que acaba de publicar el disc 'Better Go' (Quadrant). Com a aperitiu a la actuació, hem volgut parlar amb ella perquè ens avanci com ha estat aquesta experiència discogràfica, que ha sorprès públic i crítica per la frescor de la seva música. I és que Cebolla està disposada a arriscar i aposta per un jazz amb veu pròpia sense renunciar als orígens.

Des dels confins del continent acaba de publicar i compatir ‘Amor i ràbia’, un disc autoeditat en què, per primera vegada, musica les seues pròpies lletres. La lleidatana Emília Rovira Alegre fa sis anys que viu a Noruega, on tot l’hivern neva sobre nevat i amb prou feines veu el sol. L’amor ho pot tot, diuen, i la ràbia més val canalitzar-la cap a projectes productius com aquest. Escriptora, compositora, cantant, pianista, professora i directora d’una escola de música. Finalment ha sentit que era el moment de fer un treball en què flueixi gairebé tota la seua creativitat i el resultat és un disc ple de llum.

Entre la realitat i la ficció hi ha un espai per fer volar la imaginació i també per armar-se de paciència. L’agència de detectius Mont de Lleida és una de les més veteranes del sud d’Europa, tres quarts de segle dedicats a descobrir mentides, enganys, fraus i traïcions. Llegit així sembla un vida trepidant, la realitat, sovint, són hores d’espera i molta discreció.

Li agradava la música i de ben petit el van apuntar a l’Orfeó Lleidatà. Un dia, però, el seu pare va veure un dibuix que havia fet. “L’has calcat a contrallum?” Ho va comprovar i va veure que no, que aquell nen tenia una increïble habilitat amb el llapis. Ara està jubilat, però Josep Ripoll no ha deixat de ser mai aquell nen trapella. Al capdavant de Virtuts Homòlogues, segueix fidel a la música. I, com a artista, recentment exposava els seus mons inquietants a l’Espai Cavallers de Lleida, ben a prop d’on va néixer. Des de fa uns anys viu a l’Empordà, on s’ha animat a fer de brocanter

Fa 80 anys els rius Noguera Pallaresa i Segre eren una línia d’aigua i foc que va barrar el pas de l’Exèrcit de Franco durant nou mesos. Des dels Pallars fins a la Granja d’Escarp trobem nius de metralladora, trinxeres, hospitals de sang, fosses i monuments commemoratius. Però el més impactant és que encara hi trobem memòria viva.

Delsams De.Cafè, un espai de dimensions generoses, terrassa tranquil·la i diferents ambients al cor de la zona alta per descobrir els secrets d’aquesta beguda

La nova estàtua de Manuel de Pedrolo vora el castell de l’Aranyó on va nàixer fa cent anys

Teles i pintures de l’artisa Edith Shaar inspirades en l’esperit de les papallones

Un grau, cinquanta anys i quatre edificis. Aquest curs 2018/19 en fa cinquanta que es van fer les primeres classes de dret a la ciutat de Lleida. Des d’aquella primera delegació de la UB fins a l’actual facultat al campus de Cappont han passat cinc dècades i quatre edificis. Una peregrinació amb final feliç.

No vol recordar quants anys fa que es dedica a la ràdio, considera que massa. Potser per això ha expandit la seua mirada irònica als terrenys de l’assaig i la televisió. Ara també al teatre. Natza Farré és al darrere de l’obra ‘If (l’últim desig)’, de la companyia de Vero Cendoya. Sense concessions a la correcció política, Farré s’està convertint en un referent del feminisme per la seua denúncia sense treva de les misèries del masclisme quotidià .

Doctora en Ciències Químiques i catedràtica de l’àrea de Tecnologia dels Aliments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (UdL), l’Olga Martín ha estat nombrada presidenta de la Federació Europea de Ciència i Tecnologia dels Aliments (The European Federation of Food Science ant Technology-EFFoST), càrrec que ocuparà els dos propers anys. És autora de més de 400 treballs d’investigació, llibres i articles i responsable de la primera patent de la UdL. Té clar que és vital difondre els coneixements científics entre el gran públic.

L’hoquei és una de les disciplines més arrelades al nostre país, i de tots els clubs lleidatans el Llista Blava és el més emblemàtic. Juga a la màxima categoria i l’any passat va proclamar-se campió de la copa CERS europea. Amb més de cent cinquanta jugadors en totes les categories, el Llista aposta per la base amb la intenció de consolidar el futur.

Després de 18 anys, la llibreria El Genet Blau ha canviat de mans. Si l’anterior responsable va crear un referent indispensable, primer del llibre antic i després de l’infantil i juvenil, ara l’escriptora i editora lleidatana Mertxe París recull el testimoni d’aquesta segona faceta disposada a convertir-la en un espai de dinamització cultural per als més petits.

La lleidatana Sheila López és la impulsora del vídeo que denuncia la violència masclista difós a les xarxes socials pel col·lectiu Dones a Escena, del qual és membre. Amb més de 20 anys de trajectòria en arts escèniques, aquesta cantant que va interpretar Rizzo al musical 'Grease', acaba de publicar també el seu primer llibre, 'Leyendas urbanas sobre la voz', que com es pot intuir desmenteix força mites

Les xifres que posa sobre la taula sobre despesa militar fan esfereir. Llicenciat en història i postgraduat en hisenda pública, Pere Ortega fa més de trenta anys que estudia les relacions entre economia i militarisme. Ortega presideix el Centre d’Estudis per a la Pau Josep Manuel Delàs, des del qual denuncia que la inèrcia de la despesa en armament és un plantejament erroni que hipoteca el nostre futur. L’oficina per al desenvolupament de la UdL va convidar-lo a parlar del seu darrer llibre: ‘Economia (de guerra)’, d’Icaria Ed.

L’artista lleidatà Llukuter utilitza desenes de plantilles per crear els seus murals coloristes

Santi Iglesias, Llorenç Rosanes, Jaume Charles i Antoni Benavente publiquen ‘O(w)est’

Victòria Claveria és una persona popular al món de la sanitat de Lleida. Ha estat llevadora tota la seva vida i fins a la seua recent jubiació ha ajudat embarassades i bebès des del seu consultori de Torrefarrera. Abans va passar per diferents hospitals de Catalunya, entre els quals, l’Arnau de Vilanova. L’ajuntament de Torrefarrera li ha fet un homenatge i no és per a menys.

Apartat de la primera línia política, Joaquim Nadal reflexiona sobre la situació del país a ‘Catalunya, mirall trencat’ (Ed. Pòrtic). És un llibre breu, que no s’ha pogut estar d’escriure malgrat ser conscient que s’exposa a rebre crítiques de totes bandes. El que va ser alcalde de Girona, conseller de la Generalitat i figura senyera del sector catalanista del PSC s’atreveix, fins i tot, a proposar solucions concretes per sortir de l’atzucac en què veu el país.

Va ser el Ferran Adrià dels anys setanta. Era farmacèutic i advocat, però va ser al capdavant del restaurant Agut d’Avinyó que va tocar el cel amb les mans per emportar-se la primera estrella Michelin de Barcelona. El lleidatà Ramon Cabau va tenir una vida d’èxit que va acabar, dramàticament, a la Boqueria.

Fer per descobrir què passa quan la creativitat passa davant de la pressió, els judicis i la por. Aquest va ser el punt de partida del primer taller de Sentit, un espai creatiu nou a Lleida, impulsat per la fotògrafa Susana Martínez. El primer, que va tenir lloc el mes de novembre passat, va anar a càrrec de Juanan Requena, compositor, que no músic.