Crònica d’una mort anunciada: adéu al Catvers, el metavers català

A principis del 2022 es va anunciar la creació del Catvers, l’aposta catalana per tenir presència al metavers. Ho presentava el llavors conseller de Polítiques Digitals i Territori Jordi Puigneró, amb unes ulleres ortopèdiques de realitat virtual que difícilment mai més s’haurà tornat a posar.

Era, llavors, el concepte de moda. Avui ja no. Era llavors el concepte pel qual Zuckerberg canviava el nom del seu conglomerat decadent Facebook a Meta i hi invertia 40.000 milions. Era el concepte pel qual NVidia i Microsoft també hi apostaven. I pel qual Apple mira de posar-hi el peu amb les seves molt decepcionants Vision Pro -sense dir que és realitat virtual-. També caurà. Era el concepte de moda on no hi havia ningú. Després de l’expectativa, hype en nouparlar, un usuari relatava la solitud al metavers: “estic sol. No hi ha ningú”. 

La Generalitat, per pujar al carro de la modernitat, va voler apostar per un món que ningú entenia, i que algú ja devia intuir que seria fallit, però on calia ser-hi, i invertir-hi uns quants duros, 400.000 euros. Allà s’hi havia de potenciar el turisme, la cultura i les empreses del país, en català. I on no hi ha ningú. Metàfora.

Ho va crear el Centre de Blockchain de Catalunya (CBCat), en col·laboració amb la Generalitat i la Cambra de Barcelona.

Precisament, al·ludint a una segurament necessària redefinició del Centre de Blockchain de Catalunya, acaben d’anunciar una aturada de la seva activitat que inclou, entre d’altres, el Catvers. Punt i final, doncs, a un metavers buit, a una mort anunciada.