Likes, diners fàcils i un peatge emocional: El testimoni d’una lleidatana que va sortir d’OnlyFans

Durant un temps, no en volia parlar. La ferida era massa recent. Avui, però, aquesta jove lleidatana parla sense embuts per fer el tancament definitiu d’una etapa. Avui analitza com es passa de la recerca de likes a la xarxa a vendre contingut privat, i per què va decidir dir "prou".

Hola, ja fa temps et vaig contactar per parlar d’aquest tema, i llavors no en volies parlar. Per què ara sí?

Ara ja no em molesta parlar-ne perquè ho tinc superat. Ho explico ara precisament per això: per fer el tancament definitiu d’aquesta etapa.

Com passa una noia jove a entrar a OnlyFans? 

En el meu cas tot va començar a Instagram. Jo llavors era una adolescent i vaig començar a pujar fotografies una mica més pujades de to. Aquestes coses quan ets jove et poden fer gràcia: veus que tens molts likes, reps molta atenció i guanyes molts seguidors. L’autoestima hi va jugar un paper fonamental. 

Més endavant van contactar-me fotògrafs per fer sessions boudoir —sensuals i íntimes, però no sexuals— i va ser un d’ells qui em va deixar caure la possibilitat de crear-me un perfil a OnlyFans perquè “s’havia posat de moda i s’hi guanyaven molts diners”. Llavors jo estudiava i no treballava, i em va picar la curiositat. Al principi les fotografies eren sensuals, molt similars al que publicava a Instagram.

“Per a una persona jove, guanyar 450 euros en deu segons és una temptació immensa”

I en algun moment la cosa escala. 

Quan veus que comences a guanyar diners i et planteges fins a quin punt vols arribar. La gent t’escriu i et comença a demanar contingut personalitzat i fotos fetes a mida. Et diuen que et pagaran bé. Jo al principi deia que no a tot, però quan et comencen a parlar de xifres t’adones que tothom té un preu.

Quina va ser l’oferta que et va fer canviar de parer? 

Em van arribar a pagar 450 euros per una fotografia dels meus pits. M’ho vaig pensar. Per a una persona jove, que no treballa i estudia, guanyar 450 euros en deu segons és una temptació immensa, molt llaminera. A partir d’aquí vaig començar a vendre també fotografies dels meus peus.

I si es filtra, tot el contingut que publiques de forma privada? 

Quan enviava contingut privat ho feia amb totes les precaucions: no hi mostrava ni la cara ni cap tret característic. En algun cas, fins i tot vaig arribar a demanar al comprador una foto del seu DNI abans d’enviar-li res. Crec que em vaig protegir bé.

Et van contactar “agències” o “mànagers”? 

Constantment. Em deien que ho gestionarien tot ells. Ells mateixos s’encarreguen de tenir les converses pujades de to amb els usuaris, es fan passar per tu al xat, i tu només t’has de preocupar de fer-te fotos i vídeos perquè ells ho publiquin. M’ho vaig pensar, i finalment vaig decidir que no ho volia fer.

Quina lectura fas d’aquestes figures? 

Ells ho pinten tot de color de rosa, et diuen que guanyaràs milers d’euros sense esforç. Però la realitat és que el mànager actua com un proxeneta digital. Ells no venen el seu cos, només gestionen un compte i per això ho veuen tot tan optimista. La realitat de la plataforma està directament vinculada a la prostitució: hi ha molts usuaris que et contacten per quedar fora de la plataforma i t’ofereixen grans quantitats de diners per trobades presencials.

Quant de temps hi vas estar i quina xifra vas arribar a ingressar? 

Hi vaig estar un any. En total vaig guanyar uns 5.000 euros, sense comptar la comissió de la plataforma.

Per què vas decidir tancar el compte i sortir-ne? 

Vaig adonar-me de la realitat que hi havia al darrere: m’estava prostituint, estava venent el meu cos. Quan vas creixent i la gent et demana cada cop més coses, has de posar un límit, i llavors et ve un remordiment de consciència molt fort. A més, en integrar-me en el món del feminisme, vaig fer una reflexió profunda: no volia ser reduïda únicament a un cos; el meu valor com a persona no depèn de la meva anatomia.

T’ha aportat res de positiu, OnlyFans? 

De positiu, res en absolut. Ha estat una experiència negativa. D’una banda, perquè deixes de ser tractada com una persona i passes a ser un objecte o un cos. D’altra banda, per la pressió social: la gent et mira malament, et jutja i et critica. Per molt forta que siguis mentalment tot això t’acaba afectant.

Abans parlaves dels likes i l’atenció. 

Quan ets més vulnerable la pluja de likes et puja l’autoestima, i voles. Però és un parany. L’autoestima no s’hauria de buscar mai per aquesta via. Jo vull que se’m valori per la meva persona i els meus valors. A més, quan he volgut conèixer algun noi m’ha portat algun problema, ja que no sol fer gràcia, i m’obliga a tenir converses bastant incòmodes per justificar accions d’anys enrere!

Estàs 100% al marge d’aquest món? 

Tot i haver-ho tancat fa temps, hi ha gent que m’escriu recurrentment per demanar-me contingut. Però ara tinc els meus valors molt clars. Sé que no vull fer-ho i que no és necessari. Entre una prostituta i el que jo feia hi havia molt poca diferència.

Quin missatge deixaries per a les noies joves que es plantegen entrar-hi atretes pels diners ràpids? 

Que basin la seva decisió en la realitat i no en la fantasia de les xarxes. És cert que es poden arribar a guanyar molts diners, però els diners que arriben ràpid i sense esforç solen tenir una conseqüència posterior, un peatge emocional i personal molt alt. Avui dia valoro la meva dignitat per damunt de tot.