SEGRE
Publicado por

Creado:

Actualizado:

Fa unes setmanes, veient la nova pel·lícula de Netflix Cortafuego, pensava com a vegades no som qui creu la gent que som, o fins i tot no sabem nosaltres qui podem arribar a ser en un moment donat. L’abisme ens pot fer sortir de dins algú altre que no sabem que ens habita a les entranyes. Just abans havia llegit No hubo días hermosos, i tot em portava a la mateixa idea. A vegades les lectures tenen això de connectar-se amb tot el que vivim aquells dies. De fer-nos trobar per tot arreu el leitmotiv que ens ha deixat gravada una determinada història.

Es tracta del primer llibre de la lleidatana Chari Rodríguez, publicat a Eclecta Editorial. Un conjunt de relats breus que ens fan mirar des de dalt, com si fóssim els ulls d’un dron que vigila tot allò que creiem que no ens pot passar mai. I d’aquesta manera, en l’equilibri de la corda, ens aboquem a la lectura.

Hi trobem personatges com si fossin els Frutos extraños de Leila Guerriero. Personatges anats a buscar als marges, als extrems més delicats de la societat. Els lectors es troben sempre mirant cap enfora sense pensar en la possibilitat de veure-s’hi reflectits, perquè res del que ens explica el llibre és possible que tingui lloc a prop nostre. Res més lluny de la realitat. Cadascuna de les vivències relatades ens sacsegen perquè, avançat el llibre, entrem en el joc. Ens hi identifiquem en el nostre propi escenari i fem nostre cada conte com si estiguéssim llegint amb un mirall a l’altra mà.

L’autora hi crea una ambientació totalment immersiva amb un vocabulari exquisit. Escollint cada paraula en aquest croquis poètic que ens porta a les profunditats més absolutes de la realitat i del subconscient. Ens fa sentir a la pell el dolor persistent, la pena per una relació mantinguda sobre la corda fluixa, la malaltia pròpia o aliena, la mort o l’oblit. Tot plegat s’articula en conjunció en aquests contes, alguns dels quals brevíssims, plens de culpa i de pecat, perquè qui sigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Tot i així, mentre avancem en la lectura anem trobant-hi una llum que hi vertebra de principi a fi. Potser serà l’esperança que veiem també en quelcom més negre o potser és que en ocasions escrivim sobre la por que no podem anomenar i és impossible fer-ho sense el llum encès.

NO HUBO DÍAS HERMOSOS de CHARI RODRÍGUEZ

NO HUBO DÍAS HERMOSOS de CHARI RODRÍGUEZ

tracking