SEGRE
- El Pallars Jussà ha tancat el 2022 amb 46 noves instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, un 220% més de les que es van posar en marxa l'any anterior. Aquestes noves instal·lacions produeixen actualment una potència de 0,24 MW de generació. Ara s'ha obert el termini per sol·licitar l'ajut per projectes d'eficiència energètica i economia circular d'empreses turístiques. També està oberta la convocatòria d'ajuts per al suport a cooperatives o associacions d'autoorganització ciutadana. Per a conèixer millor aquestes i altres ajudes relacionades, el Pallars Jussà compta amb l'Oficina Comarcal de Transició Energètica.

Aquestes xifres confirmen

- El Pallars Jussà ha tancat el 2022 amb 46 noves instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, un 220% més de les que es van posar en marxa l'any anterior. Aquestes noves instal·lacions produeixen actualment una potència de 0,24 MW de generació. Ara s'ha obert el termini per sol·licitar l'ajut per projectes d'eficiència energètica i economia circular d'empreses turístiques. També està oberta la convocatòria d'ajuts per al suport a cooperatives o associacions d'autoorganització ciutadana. Per a conèixer millor aquestes i altres ajudes relacionades, el Pallars Jussà compta amb l'Oficina Comarcal de Transició Energètica. Aquestes xifres confirmen "l'aposta d'aquest territori per a la implantació d'energies renovables i per l'autoconsum", segons el Consell Comarcal del Pallars Jussà. Aquesta tendència ve motivada, d'una banda, "per la crisi energètica del darrer any" i de l'altra per "l'incentiu de les ajudes europees a les renovables que han facilitat la seva implementació a nivell particular i col·lectiu". Aquesta tendència és extrapolable a tot Catalunya on, només en el tercer trimestre de l'any 2022, es van registrar més instal·lacions que en tot l'any 2021. Segons les dades actualitzades de l'Observatori de l'Autoconsum de Catalunya, s'han superat les 60.200 instal·lacions d'autoconsum que tenen una potència total de 466 MW.

Publicado por

Creado:

Actualizado:

No ens hem equivocat de data en la publicació d’aquest article ni els nostres calendaris s’han tornat bojos però avui parlarem del Pessebre. No es tracta de l’element tradicional nadalenc sinó d’un objecte al cel que rep aquest nom i que es pot observar especialment al final de l’hivern i a la primavera, el cúmul del Pessebre.

En aquestes dates tenim visible una regió del cel que correspon a la constel·lació del Cranc, però que al contrari d’altres constel·lacions zodiacals és molt poc vistosa i passa gairebé desapercebuda en l’observació a ull nu.

Ara bé dins d’aquesta constel·lació hi trobem aquest grup d’estrelles que comparteixen un origen comú, per això les anomenem cúmul, i que ha estat objecte de curiositat astronòmica des de fa més de 2.000 anys.El Pessebre és possiblement l’objecte més rellevant el Cranc ja que es pot observar a simple vista com una petita boirina al mig de la constel·lació i que amb binoculars o amb un petit telescopi ja ens mostra que està compost per centenars d’estels. El primer, observant a simple vista, a deixar ressenya d’aquesta boirina va ser el macedoni Arat de Soli cap a l’any 260 aC.

També Eratòstenes i Hiparc el van observar i el van incloure en els seus registres i catàlegs, el primer dels dos va ser qui va aprofundir en la denominació Pessebre (Praesepe). Per tant molt abans del Pessebre nadalenc, ja que grecs i romans el que s’imaginaven era en el sentit original de la paraula, un lloc on diversos animals s’alimentaven.

Uns tres-cents anys més tard, Claudi Ptolemeu el definia com una nebulosa al pit del Cranc, però van haver de passar més de mil anys fins a l’arribada del telescopi per poder-ne saber més. De fet aquest objecte va ser dels primers a què Galileu va dedicar hores d’observació amb el seu rudimentari telescopi, i va identificar més de 40 estels al seu interior.

Avui en dia sabem moltes més coses del cúmul del Pessebre (o M44 segons la famosa nomenclatura de Charles Messier), com que està format per més de 1.000 estels que sumen entre tots unes 600 vegades la massa del Sol. Però fins i tot sabem que es troba situat a més de 600 anys llum de la Terra i que s’allunya de nosaltres a 35 km per segon, i gràcies a la combinació de les observacions actuals més avançades amb models d’evolució estel·lar podem saber que es va formar fa entre 600 i 700 milions d’anys, per tant molt abans del Pessebre de Nadal.

tracking