Falset: vi i història

Falset, a una hora i quart amb cotxe des de Lleida, per l’eix de l’Ebre fins a Móra la Nova i després per la carretera de Reus. Un bon lloc per iniciar la descoberta o potser redescoberta de la capital del Priorat, terra vinatera, és el castell que domina la vila des de l’altura i inclou d’ençà del 2018 un interessant museu local i comarcal.

S’hi pot aparcar davall mateix. L’horari canvia a cada estació i es pot consultar a museu@falset.org o al 977 830 434.

En aquesta fortificació medieval hi van nàixer dues reines: Leonor de Prades, que ho seria de Xipre i Jerusalem; i Margarida de Prades, vídua de Martí I l’Humà i última sobirana del país, durant vuit mesos, abans que Catalunya passés a mans estrangeres.

Tot just un holograma de Margarida de Prades, senyora de gran intel·ligència i bellesa, s’encarrega de rebre els visitants. L’itinerari cronològic comença amb els trossos de ceràmica i objectes trobats en jaciments propers.

La presència de fenicis i romans dona pas a l’edat mitjana, el naixement de Falset com a alqueria àrab al segle X i la conquesta per part de Ramon Berenguer IV, que faria bastir aquesta fortalesa a finals del XII. L’aljama amb sinagoga mereix un capítol a part.

També es presta una atenció especial a les revoltes i guerres de l’edat moderna, en què el castell falsetà jugaria un paper destacat. Finalment, una sala dedicada a la producció vinícola amb plafons informatius i eines agràries.

Baixant des del castell cap al nucli més antic de la població, es passa a peu per la porticada plaça Àngel Marquès o plaça vella, pels carrerons on hi havia el barri jueu, per l’església barroca de Santa Maria i pel rectilini carrer de Dalt fins al palau gòtic dels comtes d’Azara (seu del Consell Comarcal), per acabar a la bonica plaça de la Quartera, que deu el nom a la mesura de gra, rectangular i en pendent, voltada d’acàcies i porxos per aixoplugar-s’hi a fer el vermut, presidida pel palau dels ducs de Medinaceli, actual ajuntament.Abans de marxar, val la pena fer un cop d’ull al celler cooperatiu, obra modernista de Cèsar Martinell, que admet visites guiades (617 929 018), amb un curiós dipòsit d’aigua sostingut per arcs parabòlics.

Darrere mateix del celler cooperatiu de Falset, la categoria gastronòmica i l’elegància decorativa del restaurant Brichs, que compagina els millors vins de la comarca amb plats de plantejament i execució impecables. Encertada simbiosi de tradició autòctona i aportacions cosmopolites.

No és barat, però compensa: un dia és un dia. Tàrtar de tonyina de Balfegó, vieires amb la seva escuma i all negre, ou de dues coccions amb flor de carxofa i papada, carpaccio de gamba vermella de Palamós, paella de marisc o risotto de ceps i tòfona, llobarro amb espàrrec blanc i llenties beluga o filet de vaca vella amb persillade, pastís de formatge o un original brownie a la brasa, sal, pebre rosa i oli.