Mireia Yévenes: “Quant de ‘sugar baby’ i de ‘sugar daddy’ tenim en el nostre dia a dia?”

Què en pensa d'una 'sugar baby' i d'un 'sugar daddy'?

Sempre intento enfocar-ho de la manera menys moralista possible: no m’interessa tant jutjar qui ho fa, sinó entendre més el perquè, què els mou a generar dinàmiques de poder en els vincles. En el sugar dating la dinàmica és clara, però no cal formar part d’aquest món per establir lluites de poder en les nostres relacions. Per tant, la pregunta seria: quant de sugar baby i de sugar daddy tenim en el nostre dia a dia?

Què creu que busca una dona que és una 'sugar baby' o un home que és un 'sugar daddy'?

En una dinàmica de sugar dating es busca el mateix que busca qualsevol persona en els seus vincles: poder i intimitat, però d’una manera magnificada. Així i tot, si ens poséssim a revisar els nostres vincles ens adonaríem que tothom desitja connexions reals, però que confonem l’individualisme que defensem topant-nos amb una soledat demolidora. Tot i estar molt connectats per les xarxes, ens sentim més sols que mai. Ens desconnectem del nostre cos, de les necessitats emocionals, i com a conseqüència, inconscientment repetim patrons relacionals a la cerca d’una falsa idea de poder per tal de no compartir la nostra vertadera vulnerabilitat.

Creu que aquestes relacions neixen d’una societat patriarcal o al contrari?

Totalment. Vivim un neoliberalisme sexual que ens incita a les dones a creure que som “lliures” de viure la nostra sexualitat com vulguem. I ho poso entre comes perquè en el fons se’ns continua incitant a mercantilitzar el nostre cos, a utilitzar la nostra sexualitat per apropar-nos a les esferes de poder per ocupar-les, quan ens pertanyen per se.

Per què va fer el llibre?

Sempre s’ha parlat de la prostitució i se n’ha generat molts debats, però de la mateixa manera que evolucionem com a societat, també ho fa aquesta. Amb les xarxes socials, la mercantilització del cos —sobretot de la dona— ha augmentat exponencialment. Per tant, això converteix a les nostres joves en una diana fàcil. Parlar-ne en forma de literatura em sembla una poderosa manera d’establir diàleg, preguntes i reflexió.

Per què creu que les xarxes s’han sexualitat tant?

Penso que s’ha accentuat la sexualització del cos de la dona en el moment que aquest espai —íntim i privat— ha tingut l’opció d’esdevenir públic i sobre el qual opinar, emetre judicis i comparar. El problema no és el cos de la dona, sinó com se’l mira. I si, a més, la mirada es multiplica—com passa a les xarxes— també ho farà la seva sexualització.