Helena Bagué (Jana): “Llibres i música són dos dels pilars de l'educació infantil”

Són, sense cap mena de dubte, un dels grups musicals “de culte” dels infants. Cada cop que El Pot Petit anuncia gira o concert, les entrades s’exhaureixen. Sigui on sigui. Els infants, molts d’ells que encara amb prou feines vocalitzen, se “saben” les cançons i comencen a ballar només sentir els primers acords. El 2019 un dels seus temes més emblemàtics,

El Pot Petit fa poc més d’una dècada que puja als escenaris per fer gaudir de valent els més petits amb un repertori musical de creació pròpia, que combina teatre, titelles i humor. Les lletres posen èmfasi en temes com la diversitat de gènere, la igualtat o les emocions. Tot i que a l’escenari hi acostumen a pujar més d’una desena de músics i actors, les cares més visibles són la Jana, paper al qual dona vida l’Helena Bagué, i en Pau, alter ego de Siddharta Vargas. Quan el 2019 es van animar a convertir un dels seus personatges més coneguts,

El Lleó Vergonyós

, en el protagonista d’un conte, l’èxit va ser immediat. Ara ha passat el mateix amb

Els Pirates rodamons

(Montena).

Què us va portar a convertir en contes algunes de les vostres cançons?

Era una cosa que pensàvem des de feia molt temps, perquè totes les nostres lletres tenen una història al darrere. A vegades les cançons es queden una mica curtes i potser no podem explicar tot allò que voldríem, ni tots els detalls que ens han passat pel cap a l’hora de pensar la cançó. Pensàvem que una bona manera d’esplaiar-se i ser més extensos seria amb aquests àlbums il·lustrats basats en les nostres cançons. Tant la música com la lectura o el gust per la lectura i els contes (molts dels nens que ens segueixen encara no saben llegir) són dels pilars bàsics de l’educació infantil i ens fa molta il·lusió fomentar-ho. Els àlbums capten molt l’atenció dels nens, són molt vistosos.

Quin

feedback

heu tingut?

Molt bo. De fet, estem molt sorpresos perquè venem més llibres que CD que, al cap i a la fi, és al que ens dediquem, a la música. Les famílies ens diuen que als nens i nenes els hi encanta, que se saben els llibres de memòria i els reciten, encara no saben llegir i els reciten, la resposta ha estat superpositiva. Si t’hi pares a pensar, la música la pots trobar a tot arreu a través de les plataformes, en canvi, un llibre l’has de comprar físicament, és una cosa especial, única.

Quins aspectes teniu en compte a l’hora de crear cada conte?

És important que hi hagi elements sorpresa i no sigui només la cançó escrita, sinó que desenvolupi la història i hi surtin nous personatges, entre altres coses.

Parlant en termes generals, com heu viscut les afectacions que ha suposat la Covid-19 i el confinament?

Tot plegat ha estat molt dur perquè, com tothom, teníem tot l’any planificat i ple de concerts. De sobte, et diuen que no pots fer res. Crec que a tots ens ha costat força adaptar-nos, almenys a nosaltres. La cultura ha estat el primer que han tancat i el darrer que s’ha reobert. La veritat és que tenim moltes ganes de tornar a la normalitat perquè això és bastant desesperant. Quan hem pogut fer teatre, com al Poliorama, ha estat amb el 50% d’aforament, i això és quelcom difícil de suportar, tant per a nosaltres com per als mateixos teatres.

I tant. Heu tingut marge per plantejar-vos noves creacions, malgrat la situació?

Vam estar creant un espectacle en petit format,

Les aventures del Lleó Vergonyós

, i només el vam poder representar un dia, després de set mesos d’assajos i planificar. Això acaba resultant molt frustant. Tot i això, hem fet el llibre i noves cançons, però el que no sabem és si traurem nou disc, tot dependrà de la situació.