SEGRE
Publicado por

Creado:

Actualizado:

En:

Volia comentar com les classes guapes celebren banquets, i com ho fem els altres. Havia pensat, per exemple, escriure sobre el sopar de la festa major del barri de Llitera de Fraga, on anualment s’ocupen de repartir pa amb tomàquet, sardina de Cuba (quan era petita, creia que es tractava de sardina cubana, en fi, una altra història), o arengada, com vulgueu, amb raïm. I de com, per seguir amb l’àpat, les senyores s’ajupen i treuen bosses enormes amb capses plenes de rosquilles, o amb un bescuit amb crema o amb xocolata, de iogurt o de qualsevol altre ingredient que acompanyi la massa que han preparat a casa. M’hauria agradat fer la comparativa entre el menú d’una boda dels altres i una altra de la classe guapa –no en sentit estètic, sinó de butxaca– com la que va tenir lloc a Menorca fa unes setmanes, entre Manuel Valls i Susana Gallardo. Hauria explicat que el menú de la classe guapa començava amb una crema freda de tomàquet, seguida de rap amb botifarra i sorbet de

mojito

; com a pastís de boda, ensaïmada gegant de Menorca, de més de dos metres de diàmetre, amb nata fresca i xocolata calenta; vi d’Alella, negre de La Rioja i Champagne rosé.

Per a la comparativa, hauria triat una proposta a l’atzar, com la d’una parella gallega, que convidava a encetar el banquet amb musclos, navalles i escopinyes, pernil ibèric, pop, formatges amb melmelades, empanades de carn, de rap i de calamar, bunyols de bacallà, croquetes de pernil, xupa-xups de gamba amb vieires, llagostins amb pasta filo, i tacos mexicans fets al moment. Per continuar, escamarlans, cabra (

centollo

, per entendre’ns) i llamàntol, amb un sorbet de llimona abans de l’entrecot de vedella gallega amb fons de Panadera, rul·lo de cabra i coulis de fruites vermelles. Com a postres, pastís nupcial, canyes de Maside i gelat de mandarina. Vins blancs, vins negres i, per suposat, cava.

Tenia aquesta intenció, ja ho he dit, però m’ha passat alguna cosa que m’ha fet canviar. He anat a la caixa a recollir una targeta –no entenc per què hi he d’anar personalment, però això també és una altra història –, i m’ha tocat esperar. Hi havia un senyor davant meu que mirava de saber què havia passat amb uns ingressos, i la noia que l’atenia li explicava que la seva dona no havia actualitzat les seves dades. Ell li deia que tenia el DNI de la seva dona, l’altra que calia que la seva dona hi anés personalment, ell que la seva dona estava impedida, ella que si qualsevol dia que anés al metge, ell que si no sortia mai ni per anar al metge. I se m’ha ocorregut que calia maleir aquells que a l’hora de legislar no tenen en compte que hi ha moltes persones grans amb problemes de mobilitat que, a més, no saben com funcionen els tràmits online. Sisplau, no legisleu per a uns pocs.

tracking