SEGRE

Les dones del Senegal diuen 'sí' a la seua salut

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Senegal és un dels països més estables d’Àfrica. La Fundació Ferreruela Sanfeliu hi treballa des del 2005 desenvolupant diferents projectes de cooperació vinculats amb l’oftalmologia i la salut emocional i social. El projecte ‘Jo dic sí a la meua salut’ ha servit per ajudar a teixir una xarxa de persones compromeses amb els drets sexuals i reproductius de les dones de Dakar. Tant hi fa com s’anomeni el moviment que ho promogui, es tracta que totes les persones tinguin els mateixos drets. La Fundació Ferreruela Sanfeliu fa més de deu anys que desenvolupa projectes al Senegal: “Al començament fèiem campanyes molt assistencialistes amb relació a la salut ocular, s’hi anava un cop l’any per operar tanta gent com fos possible i es tornava; amb el temps vam anar aprenent dels nostres propis errors, guanyant-nos la seua confiança i desenvolupant projectes més adaptats a les necesitats de la gent”, explica Andrea Ferreruela, actual coordinadora de la Fundació Ferreruela Sanfeliu. “Hem ajudat a impulsar la formació d’oftalmòlegs locals que a dia d’avui ja realitzen més de mil operacions anuals, i en aquest sentit estem molt contents que el projecte s’hagi consolidat”, explica. El leitmotiv original de la Fundació és l’oftalmologia, però amb el temps també han interioritzat una visió més holística de la salut: “L’aprenentatge, el creixement personal, l’esperit crític, la tolerància i el respecte els considerem principis essencials per gaudir de la vida. Amb el pas dels anys coneixes l’entorn social i aprofundeixes en les problemàtiques quotidianes de la gent del Senegal”.

Quan vols incidir en realitats concretes has de desenvolupar projectes concrets. En obrir el camp de visió de la Fundació, ampliant la idea de salut i de benestar, de seguida es van fixar en les dones del país, que pateixen una doble discriminació: “Per una banda comparteixen els problemes propis d’un país empobrit econòmicament respecte a les potències occidentals, per una altra s’hi sumen els derivats del fet que són dones”, explica l’Anna Sans, antropòloga i tècnica del projecte

Jo dic

a la meua salut

, dedicat a la promoció i defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones senegaleses. Amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació, el projecte es va centrar en “la construcció d’una base social i política als barris més desfavorits de Dakar”, comenta. La desigualtat social és un dels principals obstacles per a l’accés a la salut, i quan això es dóna en països empobrits la situació encara és més dramàtica. “El que hem constatat és que hi ha una sensibilitat creixent cap a la necessitat de millorar l’accés de les dones als serveis sanitaris i a la capacitat de decidir sobre la seua pròpia sexualitat i salut reproductiva”. Els anys de feina al Senegal han permès a les responsables de la fundació establir contactes amb la societat civil per tal que el projecte tingués socis locals que donessin vida al projecte. “L’objectiu era ajudar a sembrar diferents llavors en totes les capes de la societat i els agents socials per difondre consciència al voltant de la dona i els seus drets sexuals i reproductius”, comenta la Laura Fontana, que també ha treballat com a tècnica de seguiment del projecte: “Per això vam comptar amb la Federació Senegalesa de Dones i la xarxa d’Associacions Femenines Comunitàries, entitats de dones amb molta força en la societat civil i que ens van permetre comprendre molt millor la realitat del seu dia a dia”, assegura. “Va ser gràcies a elles que ens vam adonar que algunes de les accions previstes les havíem de modificar per adaptar-les: no és el mateix parlar en un programa de ràdio dirigit a joves que fer-ho amb autoritats religioses. El llenguatge no pot ser el mateix i la manera com enfocar-ho tampoc”, raona la Laura, “S’ha de ser molt respectuós i en cap cas anar amb la idea que nosaltres els estem explicant com funciona el món. La idea és compartir experiències i ajudar a difondre idees i eines per millorar l’accés de les dones a la salut. En segons quines zones del Senegal fins i tot els mateixos professionals sanitaris desconeixen els drets de les dones i en alguns casos, per exemple, els poden negar fer planificació familiar sense la presència del seu marit; i això és il·legal”, apunta. Altres treballadors, més conscienciats, reconeixen que no tenen formació per atendre víctimes de violència de gènere, per exemple. Segons les responsables del projecte “han estat quinze mesos intensos de treball a tots els nivells per tal d’aconseguir una xarxa de complicitats a tots els nivells”, apunta l’Anna, “i ara que estem tancant el procés tenim la sensació que ha servit per canviar perspectives, perquè molta gent prengui consciència que tots i totes tenim els mateixos drets i deures, sobretot quan es tracta de la nostra salut”, explica la Laura. “Ningu no pretén fer la revolució i pensar que amb quinze mesos de treball en barriades de Dakar canviarà el món. De fet, és en la mesura que ens qüestionem les nostres pròpies accions que, any rere any, com a Fundació ens plantegem nous reptes de futur”, confessa l’Andrea.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.

teatre. Alumnes d’una escola de Dakar fent un espectacle teatral sobre els drets sexuals i reproductius dels més joves.SEGRE

tracking