La pastoreta valenta

L’Anna Planas va arribar al Pallars per estudiar a l’Escola de Pastors sense tenir gaire clar quin futur volia. Ara, amb un ramat de mig miler d’ovelles, és un exemple per a moltes dones que han decidit què volen fer amb la seva vida, com i quan. I ho han fet lliurement i prenent consciència de qui són i què volen.

La seva és una història curiosa, de valentia i tossuderia, però sobretot de creixement personal i del que avui dia podríem encasellar dins del que anomenem empoderament de la dona. Corria el 2010 quan es va apuntar a l’Escola de Pastors de Rialp –de fet, ho va fer el Leo, la seva parella d’aleshores–. Van deixar estar la relació, però ella s’hi va quedar. Venien de passar uns anys a Menorca, on havia fet diferents feines, després de marxar del seu Empordà natal. És de Navata. A l’institut de Figueres s’ofegava i el va deixar als 16 anys. Va tenir diferents feines i una joventut rebel. Potser el tipus de joventut que després et dóna perspectiva a la vida. Aquella que quan finalment esculls què vols fer, és perquè abans has viscut intensament altres aventures. Un cop al Pallars, no li va ser fàcil, però un temps vivint a Llessui li va fer veure clar que allò era el que volia. I això que al començament ningú creia que s’hi quedés. Ni el que avui dia és encara el seu pal de paller, el Safalla, un pastor gran de la zona que sempre li ha fet costat. “No duraràs ni dos dies”, li va dir. I aquí està. També hi ha conegut el pare del seus fills, el Perales. Això sí, no hi ha cap manera millor d’explicar què suposa per a ella aquesta vida que ha elegit conscientment que algunes de les reflexions que es poden llegir al final del llibre: “Ara sí que tinc la vida que m’omple. (...) Ser dona i pastora em realitza. No només pel fet que m’agrada el que faig, sinó perquè, igual que el d’altres dones al món rural, el meu dia a dia dóna llum a una feina en femení entesa com dels homes.” Més clar, l’aigua. Sobretot, quan veu créixer els seus dos fills en comunió amb la natura.

L’Escola de Pastors de Catalunya busca donar accés a l’ofici a persones joves i d’aquesta manera afavorir el

relleu generacional

, la qualitat de vida dels pagesos i pageses en actiu i acostar aquest ofici a persones que no vénen de tradició. Des del seu inici l’any 2009 ha rebut 503 sol·licituds d’admissió (en 12 edicions). D’aquestes, s’han seleccionat 202 alumnes que han rebut la formació de l’escola reconeguda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Hi participen nombroses explotacions de tot el país que fan el paper de tutors, incloent les pastures de muntanya. El passat 2 de març va començar la 12 edició, amb 12 alumnes que aquest any han traslladat les “aules” a la rectoria d’Enviny. Són 7 dones i 9 homes d’una mitjana de 29 anys. No es paritària, però gairebé. La majoria tenen estudis de grau mitjà i deixaran la feina en un entorn urbà per estar-se dos mesos fent classes teòriques i quatre més de pràctiques en una explotació ramadera. La perspectiva que donen aquestes 12 edicions permet als organitzadors ser optimistes, tot i que la inserció al món de la pagesia sigui lenta: un 19,5% ho van deixar, però la resta treballen o volen fer-ho al sector.