Els faraons fan anys

El confinament provocat per la Covid-19 ha comportat que moltes efemèrides i aniversaris passin pràcticament desapercebuts, ajornats o suspesos. En un d’aquests casos es troben els gegants Faraons de Lleida, atès que el passat 10 de maig la parella de gegants més jove de la ciutat complia 25 anys des de la seva construcció al taller El Ingenio de Barcelona.

L’actual comparsa de gegants municipals de Lleida compta amb 12 personatges, bona part dels quals va arribar a la ciutat a mitjans del segle passat. Els primers, però, es remunten a 1840 i estan atribuïts a l’escultor Ramon Corcelles. Tenien l’aparença de turcs o

moros

i han anat canviant al llarg dels anys fins a arribar a l’actualitat, que són els gegants Romans. A l’altre costat hi tindríem els gegants Faraons, dels quals el 10 de maig es va complir el 25 aniversari, com en el seu moment va recordar l’Associació Amics dels Gegants de Lleida i Lo Marraco. Una efemèride que el confinament provocat per la Covid-19 va obligar a passar per alt, de la mateixa manera que els 180 anys dels Romans i els 70 de la Reina Elionor.

Felip Vilardell, president de l’entitat, explica que actualment Lleida pot presumir de gegants Faraons perquè la recuperació dels antics gegants Faraons va ser una proposta de la Comissió de Festes del consistori de 1994, que es va fer efectiva a les Festes de Maig de l’any següent. “Aquells antics gegants egipcis no eren altres que els gegants de l’escultor Corcelles (actuals Romans) construïts en fusta l’any 1840, i que entre 1906 i 1921 van anar vestits de faraons com a conseqüència d’una sèrie d’esdeveniments que van posar de moda l’Egipte per tot Europa.” Fa referència a la inauguració del canal de Suez l’any 1869 o l’estrena de l’òpera

Aïda

de Verdi l’any 1871. “Així les coses, l’any 1905 els paers Pere Castro i Manuel Soldevila, i el sastre Eduard Andreu, amb un pressupost 700 pessetes, van dissenyar i confeccionar uns vestits de faraons”. En aquest sentit, Vilardell recorda les afirmacions de Castro l’any 1905 quan deia “el cap de la geganta, vist sense cabellera, té molta semblança amb la Venus de Milo, ço que fa suposar que l’artista Corcelles, en construir-los, s’inspirà en la imponderable Venus”. Aquests gegants Romans van viure una nova modificació l’any 1921 amb una indumentària més actual creada per l’artista Baldomer Gili i Roig, que els va vestir d’emperadors romans. L’any vinent se’n compliran 100 anys. En resum, són aquests els gegants Faraons que la Paeria de 1995 va recuperar al taller El Ingenio de Barcelona. El 2010 l’artista Joan Miró els va restaurar per actualitzar-los. I entre les novetats que va incorporar va ser treure la barba al gegant. Al llarg dels temps, els gegants de Lleida han tingut altres

companys

, alguns dels quals ja desapareguts, però aquesta ja és una altra història, que no descartem explicar més endavant.

A partir de la segona meitat del segle XX es van incorporant la majoria de

gegants municipals

de la comparsa que avui llueix la ciutat. Bona part d’ells procedeixen del taller El Ingenio de Barcelona, una institució aleshores i d’on surten molts gegants catalans. Concretament, els que tenim aquí són de l’època en què els principals escultors eren Lambert Escaler, Lluís Sabadell i Domènech Umbert. Els nous gegants Faraons de Lleida es va fer també al taller El Ingenio, de la mà d’Agustí Sevillano i Víctor

Echarri,

que, per modelar els caps, va fer servir uns motlles creats als anys 50 per Lluís Sabadell.