Plantant cara a l'atur i al futur

Les dades canten. El mes de març del 2020 a les comarques de Lleida hi havia un total de 1.649 joves menors de 25 anys a l’atur.

Un any després, aquesta xifra s’ha incrementat un 43,9% , fins a arribar als 2.373. A l’atur juvenil endèmic que arrossega des de fa anys aquest país s’hi ha afegit la pandèmia, que ha empitjorat la situació.

Les causes són múltiples, i molts joves creuen que al final “és com un bucle interminable: si no tens formació, te la demanen i quan la tens volen experiència”. El programa

Tenen perfils molt diferents, però si alguna cosa tenen en comú la Berta, l’Andrea, la Laura i l’Abdoulaye és que van decidir no desanimar-se, continuar formant-se i plantar cara a una situació quasi endèmica en aquest país com és l’atur juvenil.

Malgrat el que diuen experts i no experts no se senten una generació perduda; al contrari, creuen que només necessiten una oportunitat per demostrar el seu potencial. Per això a finals del 2020 van decidir entrar al programa

Obrim Portes als Joves

que desenvolupa l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) i que té com a objectiu la inserció laboral o educativa de joves de 16 a 29 anys.

Tenen perfils molt diferents, però si alguna cosa tenen en comú la Berta, l’Andrea, la Laura i l’Abdoulaye és que van decidir no desanimar-se, continuar formant-se i plantar cara a una situació quasi endèmica en aquest país com és l’atur juvenil.

Malgrat el que diuen experts i no experts no se senten una generació perduda; al contrari, creuen que només necessiten una oportunitat per demostrar el seu potencial. Per això a finals del 2020 van decidir entrar al programa

Obrim Portes als Joves

que desenvolupa l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) i que té com a objectiu la inserció laboral o educativa de joves de 16 a 29 anys.

L’Abdoulaye Touré, de 18 anys, originari de Costa d’Ivori, se sentia “molt frustrat”.

Va acabar l’ESO a l’IES Maria Rúbies i tenia molt clar que volia fer una grau mitjà d’esports, però “no vaig poder entrar. Es veu que hi havia molta gent que vol fer aquest mòdul.

La veritat és que vaig estar unes setmanes bastant fotut, però tenia clar que alguna cosa havia de fer. El que no volia era quedar-me de braços creuats durant un any, fins que pogués tornar a intentar entrar al grau d’Esports.

Perquè jo no he renunciat a poder fer aquests estudis”. L’Abdoulaye va decidir apuntar-se al programa de l’IMO, ha fet la formació d’auxiliar de comerç i està content perquè ha descobert que té talent en aquest sector.

Ha fet les pràctiques en un comerç d’esports i creu que enguany sí que podrà fer el mòdul de grau mitjà.

El programa

Obrim Portes als

Jo

ves

no solament busca la reinserció laboral o educativa dels menors de 29 anys, sinó que la tasca dels professionals que el desenvolupen va molt més enllà.

“De vegades quan veus les xifres tan elevades d’atur juvenil, et desanimes, penses que no tothom tindrà les mateixes oportunitats. Però nosaltres treballem sobre el terreny i vivim i hem viscut molts casos d’èxit; els acompanyem i animem en tot el procés”, explica Zenai Iris, una de les cinc orientadores que té el programa que, afegeix, “nosaltres som proactives, anem a buscar el que sigui i tenim molta ajuda de l’equip d’intermediació laboral de l’IMO, que constantment gestionen ofertes de feina i sempre sorgeixen oportunitats”.

Obrim Portes als Joves

enguany ha ofert formació professionalitzada de pintura, pelleteria, fusteria, soldadura, perruqueria, estètica, comunicació digital, hostaleria, monitor de lleure, auxiliar de comerç, de recepció o de magatzem.

Aquest últim programa de 180 hores és el que ha fet l’Andrea Gómez, de 22 anys. L’Andrea es va instal·lar a Lleida fa pocs mesos.

Venia de Màlaga i va aterrar a la capital del Segrià per amor. Assumeix que es va equivocar i molt.

“Quan vaig acabar l’ESO a Màlaga en comptes de continuar fent un grau mitjà em vaig voler posar a treballar”. Ara, un cop instal·lada Lleida, sense feina i amb uns estudis ajustats va entrar al programa de l’IMO i reconeix que “em va agradar i bastant”.

Sap que la seva formació no ha acabat i vol seguir, tot i que manifesta que “ara per ara el meu futur laboral no sé cap on anirà, però tinc clar que m’he de seguir formant i ho faré” i afegeix contundent que “moltes vegades no et donen l’oportunitat d’ensenyar realment el que saps fer”.

L’Abdoulaye Touré, de 18 anys, originari de Costa d’Ivori, se sentia “molt frustrat”. Va acabar l’ESO a l’IES Maria Rúbies i tenia molt clar que volia fer una grau mitjà d’esports, però “no vaig poder entrar.

Es veu que hi havia molta gent que vol fer aquest mòdul. La veritat és que vaig estar unes setmanes bastant fotut, però tenia clar que alguna cosa havia de fer.

El que no volia era quedar-me de braços creuats durant un any, fins que pogués tornar a intentar entrar al grau d’Esports. Perquè jo no he renunciat a poder fer aquests estudis”.

L’Abdoulaye va decidir apuntar-se al programa de l’IMO, ha fet la formació d’auxiliar de comerç i està content perquè ha descobert que té talent en aquest sector. Ha fet les pràctiques en un comerç d’esports i creu que enguany sí que podrà fer el mòdul de grau mitjà.

El programa

Obrim Portes als

Jo

ves

no solament busca la reinserció laboral o educativa dels menors de 29 anys, sinó que la tasca dels professionals que el desenvolupen va molt més enllà. “De vegades quan veus les xifres tan elevades d’atur juvenil, et desanimes, penses que no tothom tindrà les mateixes oportunitats.

Però nosaltres treballem sobre el terreny i vivim i hem viscut molts casos d’èxit; els acompanyem i animem en tot el procés”, explica Zenai Iris, una de les cinc orientadores que té el programa que, afegeix, “nosaltres som proactives, anem a buscar el que sigui i tenim molta ajuda de l’equip d’intermediació laboral de l’IMO, que constantment gestionen ofertes de feina i sempre sorgeixen oportunitats”.

Obrim Portes als Joves

enguany ha ofert formació professionalitzada de pintura, pelleteria, fusteria, soldadura, perruqueria, estètica, comunicació digital, hostaleria, monitor de lleure, auxiliar de comerç, de recepció o de magatzem. Aquest últim programa de 180 hores és el que ha fet l’Andrea Gómez, de 22 anys.

L’Andrea es va instal·lar a Lleida fa pocs mesos. Venia de Màlaga i va aterrar a la capital del Segrià per amor.

Assumeix que es va equivocar i molt. “Quan vaig acabar l’ESO a Màlaga en comptes de continuar fent un grau mitjà em vaig voler posar a treballar”.

Ara, un cop instal·lada Lleida, sense feina i amb uns estudis ajustats va entrar al programa de l’IMO i reconeix que “em va agradar i bastant”. Sap que la seva formació no ha acabat i vol seguir, tot i que manifesta que “ara per ara el meu futur laboral no sé cap on anirà, però tinc clar que m’he de seguir formant i ho faré” i afegeix contundent que “moltes vegades no et donen l’oportunitat d’ensenyar realment el que saps fer”.

El perfil dels gairebé un centenar de joves (95, concretament) que participen enguany en aquest programa els podríem dividir en tres: els que tenen estudis fins a l’ESO; els que no tenen ni l’ESO i els que tenen un grau mitjà de formació professional o fins i tot un grau universitari.

Aquest últim grup seria el cas de la Berta Marqués i la Laura Farré, de 23 anys i les dues amb el Grau de Periodisme i Comunicació Audiovisuals per la Universitat de Lleida i diversos estudis de postgrau i algun màster.

La Berta Marqués ha fet el programa de comunicació digital i xarxes i creu que el programa de l’IMO l’ajudarà en un futur a trobar feina. “ Ens han ensenyat conceptes i formes d’actuar que no aprens en cap grau.

Com, per exemple, com fer un bon currículum o com fer una bona entrevista de feina. A més hem pogut conèixer i contactar amb empreses del sector i t’adones de com funciona realment el món laboral, de les empreses”.

La Berta té clar que “quan fas un grau universitari, i més com el que vaig fer jo, tot és molt transversal, fas una mica de tot i per especialitzar-te has de seguir formant-te i aquesta és l’oportunitat que m’ha donat l’IMO”. El futur, “bé ja ho veurem.

Jo em vull quedar a Lleida, però al final si no trobo res hauré de marxar, però soc optimista”.

De semblant perfil és la Laura Farré, 23 anys, de la Pobla de Segur i també amb el Grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la UdL i un màster de creativitat aplicada via online de l’escola Labasad de Barcelona. Malgrat aquest currículum educatiu la Laura no trobava feina.

“He estat enviant el currículum a moltes empreses, però en el sector del disseny i la comunicació et demanen molta experiència laboral i, esclar, no en tenia. És tot plegat molt frustrant.

No m’agafen perquè no tinc experiència i no puc tenir experiència perquè no em contracten. És tot plegat una mena de bucle que no s’acaba mai.

L’únic que puc fer és seguir buscant i formant-me”.

De vegades la Laura se sent “frustrada” perquè “no saps fins quan podràs aguantar, però també crec que, precisament per tot el que ens ha tocat viure, som una generació amb un gran potencial que encara no ens han deixat demostrar tot el que sabem i podem fer”.

Mercè Ribera, coordinadora del programa

Obrim Portes

, creu que les persones que són al pla que desenvolupa l’IMO saben que “tenen amb nosaltres un seguit de professionals que contínuament els animen a seguir amb la formació; que els busquen informació sobre el que volen fer en els portals adequats, etc. Ja sabem que no hi ha una solució màgica, però el programa ajuda i molt, perquè, per exemple, tens l’opció de fer pràctiques en empreses.

No tens feina però ja adquireixes experiència; l’empresa t’ha conegut i d’aquí poden sortir molt contractes laborals”.

Obrim Portes als Joves

, tot i ser un programa que desenvolupa l’Institut Municipal d’Ocupació, és un pla del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Aquest organisme exigeix un percentatges de reinserció que l’IMO ha superat any rere any. El 2020 van aconseguir un trenta per cent de reinserció dels participants als cursos i enguany e mes de març ja havien assolit un 11 per cent, cosa que fa intuir que es milloraran les xifres.

El perfil dels gairebé un centenar de joves (95, concretament) que participen enguany en aquest programa els podríem dividir en tres: els que tenen estudis fins a l’ESO; els que no tenen ni l’ESO i els que tenen un grau mitjà de formació professional o fins i tot un grau universitari.

Aquest últim grup seria el cas de la Berta Marqués i la Laura Farré, de 23 anys i les dues amb el Grau de Periodisme i Comunicació Audiovisuals per la Universitat de Lleida i diversos estudis de postgrau i algun màster.

La Berta Marqués ha fet el programa de comunicació digital i xarxes i creu que el programa de l’IMO l’ajudarà en un futur a trobar feina. “ Ens han ensenyat conceptes i formes d’actuar que no aprens en cap grau.

Com, per exemple, com fer un bon currículum o com fer una bona entrevista de feina. A més hem pogut conèixer i contactar amb empreses del sector i t’adones de com funciona realment el món laboral, de les empreses”.

La Berta té clar que “quan fas un grau universitari, i més com el que vaig fer jo, tot és molt transversal, fas una mica de tot i per especialitzar-te has de seguir formant-te i aquesta és l’oportunitat que m’ha donat l’IMO”. El futur, “bé ja ho veurem.

Jo em vull quedar a Lleida, però al final si no trobo res hauré de marxar, però soc optimista”.

De semblant perfil és la Laura Farré, 23 anys, de la Pobla de Segur i també amb el Grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la UdL i un màster de creativitat aplicada via online de l’escola Labasad de Barcelona. Malgrat aquest currículum educatiu la Laura no trobava feina.

“He estat enviant el currículum a moltes empreses, però en el sector del disseny i la comunicació et demanen molta experiència laboral i, esclar, no en tenia. És tot plegat molt frustrant.

No m’agafen perquè no tinc experiència i no puc tenir experiència perquè no em contracten. És tot plegat una mena de bucle que no s’acaba mai.

L’únic que puc fer és seguir buscant i formant-me”.

De vegades la Laura se sent “frustrada” perquè “no saps fins quan podràs aguantar, però també crec que, precisament per tot el que ens ha tocat viure, som una generació amb un gran potencial que encara no ens han deixat demostrar tot el que sabem i podem fer”.

Mercè Ribera, coordinadora del programa

Obrim Portes

, creu que les persones que són al pla que desenvolupa l’IMO saben que “tenen amb nosaltres un seguit de professionals que contínuament els animen a seguir amb la formació; que els busquen informació sobre el que volen fer en els portals adequats, etc. Ja sabem que no hi ha una solució màgica, però el programa ajuda i molt, perquè, per exemple, tens l’opció de fer pràctiques en empreses.

No tens feina però ja adquireixes experiència; l’empresa t’ha conegut i d’aquí poden sortir molt contractes laborals”.

Obrim Portes als Joves

, tot i ser un programa que desenvolupa l’Institut Municipal d’Ocupació, és un pla del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Aquest organisme exigeix un percentatges de reinserció que l’IMO ha superat any rere any. El 2020 van aconseguir un trenta per cent de reinserció dels participants als cursos i enguany e mes de març ja havien assolit un 11 per cent, cosa que fa intuir que es milloraran les xifres.

.