Merdícoles a les piscines
No sabem del cert qui va ser el primer homínid que va expressar: “El món és una merda”. Capítol 0 del corpus filosòfic existencial terrenal animal: En aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. El que queda clar aquest estiu és que, o bé és de Lleida, o bé ha inhalat l’herba d’aquí. Concretament la de les piscines ilergets, ja que atrets per un retorn als orígens, aquests escamots merdufais, van escampant-les de merda, caca, excrements, femtes... De Tàrrega a Camarasa. Una nova geografia, província, demarcació, vegueria del cagalló. Què en farem d’aquests professionals del caca-culo-pedo-pis? Eh?
Quina merda! Hem xafat merda. Estem ben emmerdats amb tota aquesta patuleia. Aquests mitja merda. Aquests tifa holística. Aquests cagarros orgànics. Aquests que ens fan anar a tots com cagalló per secla. El món se’n va a la merda a tota merda. Velocitat i quantitat i intoxicació i mala educació i desmembració: un puto merder. Tot. I ho entenem, prenem nota en paper i després ens torquem. Sí, ja hem dit que la vida és una merda.
Clar, lògic, natural, aquests que fan tot això tenen una feina de merda. Ho sentim. És dur ser un merdisser avui dia. Aquests professionals del tràfic, de la venda, d’excrements de tot tipus no donen l’abast de la merderada que hi ha al món i a la galàxia. Sisplau, endavant amb la feina ben feta. No pareu. Perquè de tanta merda, brutícia, ronya, fems, bonyigues, gallinassa, colomassa, ja us heu convertit en merdícoles. Bèsties que viuen d’això i dins d’això: merderades. Teniu les idees clares. No hi ha dubte, ni dilema hamletià. O ets una merda, o no ho ets. I vosaltres sou una merda seca, tova, homogènia, total, enorme, colossal, infinita. Us hem d’engegar a la merda. Literal.
Us haurien de fer empassar tota aquesta merda. Cada dia. Cada setmana. Cada mes. Tota la vida. Sí, el món és una merda. Però si us la mengeu, abans, quan la veieu, quan se us apropi a la boca a tota merda, us cagareu a sobre. Que sou uns caguetes, uns escagarrinats, uns escagarrussats, uns escagassats, uns cagacalces, uns cagarines, uns cagamànecs... No ens doneu el cul perquè feu cagar. Doneu la cara i la vida us caurà a sobre.
