Munyir senglars
L’altre dia estava fent un vas de llet on the rocks a la discoteca. Al seu puntet. Ni fort, ni fluix. I els vaig dir a les dos ramaderes de la barra: xiquetes, vigileu, que aviat us munyiran les vaques a vosaltres. Ja ha arribat el futur. Muuuuuuu.
Hola, éssers inferiors, us parlen els éssers superiors. S’han manifestat a Barcelona (ho dubtàveu?) unes criatures, alletades amb pinso de llums de ganxo a granel, per “la massacre” de senglars a Collserola. Aquest genocidi reconegut pel Govern de Raticulín. Diuen que el parc no és un “escorxador” i que les bèsties són “les víctimes”. Ras i curt: “els senglars són individus que tenen una vida” (estic inhalant ja tones de cola industrial, disculpes), que la “solució no és un extermini” i que ells volen “l’alliberament animal”. Aisss… Señor, señor, llévamese contigo… Em surt ja en castellà reproductiu. Mare de Déu de la bèstia immunda reconsagrada i amanida per la paranoia del dimoni enforquillat a la barbacoa de l’església de la setena ruqueria lisèrgica, que aquí el més tonto fa rellotges vegans i encefalogrames a la planxa de bleda assolellada. Espereu, que una senyora exigeix la reintroducció del llop a Collserola. Literal i animal. És un no parar, xiquets… Però, sisplau! Feu-li cas!
Porteu llops, lleons, guepards, mamuts, tiranosaures, cocodrils, escorpins, serps amb moto serra, calamars amb catana, formigues amb AK-47, mosquits amb míssils… Porteu-los tots, i els seus amics, amants, familiars. Que se’ls fotin vius, amb forquilla i ganivet. I avieu dos milions de conills a la Diagonal. Quatre milions de gallines a les Rambles. Vuit milions de porcs a la Meridiana... Ho estan demanant, ho desitgen, ho necessiten. Volen animals. Molts animals. Allibereu-los tots. Que campin, que corrin, que vagin ben servits i farts. Que ocupin i substitueixin tota la ciutat. I després a tots aquests animals que volen animals foteu-los a les granges. Nus, despullats, pelats, com venen al món. Ells, que volen ser més animals que els animals. I a menjar pinso, proteïna animal. I a patir fred i calor. I a remenar-se a la merda solidària. A viure feliços. Que les bèsties, les de veritat, ja cuidaran casa vostra. Calentets, al sofà, amb la manteta, mirant la tele i munyint la nevera.
