El retaule de Cubells
Si vostès tenen alguns milers d’euros que els sobrin podrien ara mateix aconseguir una peça rellevant del patrimoni medieval català, un dels compartiments del retaule major de l’església de Sant Pere de Cubells, pintat pel mestre Pere Serra a finals del segle XIV. L’obra es troba a la venda a la galeria Sam Fogg de Londres, una de les més prestigioses del món. Quan apareixen aquest tipus de peces al mercat o quan les veiem als museus d’arreu del món sempre ens venen al cap les mateixes preguntes: és legal que una cosa així estigui a la venda? Per què va sortir del lloc d’origen? Com és que no està en un museu català? Són qüestions que ens formulem perquè el patrimoni configura la nostra identitat i perquè el veiem com una part constitutiva del que som com a poble.
En el cas de Cubells, els fragments de l’antic retaule major van ser venuts a inicis del segle XX i la seva dispersió ha fet que avui se’n conservin diferents compartiments al MNAC, al Museu Maricel de Sitges o al Museo de Bellas Artes de Bilbao, a més de diferents col·leccions particulars. La impressionant escultura de Sant Pere que el presidia, obra de l’escultor Pere de Sant Joan, avui es troba al Museu Frederic Marès de Barcelona. En un temps en què la legislació vigent no protegia aquests béns, molts feien amb ells el seu agost i les esglésies es veien desposseïdes del mobiliari litúrgic. Les obres sortien a l’estranger amb totes les facilitats, a l’empara de la legalitat. Res a dir i poc a fer avui, més enllà de lamentar-nos.
Aquest fragment de Cubells que avui és a Londres, en canvi, no va sortir de Catalunya fa cent anys, sinó que ho ha fet en data recent després que el propietari demanés un permís d’exportació l’any 2021. La Junta de Qualificació Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya va denegar-lo, però el propietari va protestar amb un recurs d’alçada presentat al Departament de Cultura que, finalment, va concedir-li el que demanava, desautoritzant la Junta i al·legant que, independentment del seu valor documental, l’obra presentava un estat de conservació deficient. Certament, l’obra no es conserva bé, però el que hauríem de preguntar-nos és si en ple segle XXI hem de permetre la sortida d’un símbol del buidatge patrimonial del país. Un servidor pensa que no.
