Lletres artificials

Des de la irrupció de la intel·ligència artificial, cada cop que sento l’acrònim IA penso en les noies que han tingut la desgràcia de rebre aquest nom per part dels pares. He fet la prova a Google, i a banda d’un article de Magí Camps a La Vanguardia en què explica que “Ia” és també un nom comú, és missió impossible trobar entre els primers resultats de cerca llocs web en què se’ns parli dels orígens d’aquest nom femení. Prové d’una santa màrtir de Pèrsia del segle IV, símbol de la fe infrangible que després de martiris sanguinaris –ens estalviarem els detalls– la van decapitar. Avui és un referent per als que pateixen persecucions per les seves creences, i la seva festivitat se celebra el 4 d’agost, com la de sant Eleuteri de Tàrsia o sant Onofre eremita.

Per als lletraferits, aquesta seria l’Ia bona, la que pot anar precedida d’apòstrof perquè la “i” no és àtona, mentre que la IA, sense apòstrof i amb majúscules, designa l’horror que s’ha apoderat de la nostra vida i que als professors de lletres i humanitats, fins i tot, ens l’amarga. Els alumnes s’han tornat uns dropos i uns ionquis d’aquest invent del dimoni, fins al punt que li demanen que els escrigui els treballs. Algú s’imagina un bomber que no apagui focs, un mecànic de cotxes que no repari cotxes, o un metge que no visiti pacients? Segur que n’hi ha, d’excepcions, però allò normal és que un bomber trastegi una mànega, que un mecànic s’embruti les mans i que un metge atengui malalts que necessiten cura. Sí o no? Doncs ja som al cap del carrer. Dedicar-se a les lletres i pretendre parir textos sense haver de pensar-los ni escriure’ls, perquè t’ho pot fer una màquina, és com nedar riu amunt. I si un alumne d’història, geografia o filologia –totes tres acaben en “ia”, ves per on– no entén això, és que s’ha equivocat en la tria i està perdent el temps (i fent-lo perdre als altres). Perquè si algú que pretén dedicar-se a l’art, l’arqueologia o les llengües no veu profitós raonar críticament per ell mateix i traslladar-ho a un full en blanc, vol dir que no serveix i més val que plegui. I què podem fer els professors, més enllà de recordar-los que la IA és nociva per certes coses essencials? Està clar: no renunciar als nostres principis, perquè fer-ho és com ser comunista mentre gaudeixes del capitalisme.