La Barcelona que cau
La Torre del Moro és l’únic vestigi que ha arribat fins als nostres dies del que era el Mas Enrich, al barri d’Horta de Barcelona. En inici va ser una torre medieval de guaita, però després va convertir-se en un mas important, atès que estava situat en el camí que menava al castell de Valldaura i s’hi aturaven per reposar tots els que hi anaven. D’aquella esplendor avui només en resta la torre, en què destaquen dos finestrals gòtics espectaculars, d’inicis del segle XVI, fets a partir d’arcs conopials serpentejants, un d’ells amb caps esculpits. La rellevància de la casa i l’indret van fer que fos declarat Bé Cultural d’Interès Local, protecció que no ha evitat que la torre es trobi en un estat lamentable, a punt del col·lapse i l’ensulsiada final.
Als números 600 i 602 del carrer Consell de Cent, prop de Glòries, hi ha dues cases modernistes germanes, però no bessones, que si les tinguéssim a Lleida sortirien a tots els llibres sobre arquitectura antiga de la ciutat. Són la casa Frederic Sanés, obra de l’arquitecte Josep Graner, i la casa Sebastià Bosch, projectada per Ramon Frexe. No tenen la profusió decorativa i l’exageració dels edificis de Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, però són una mostra digna i respectable d’aquest modernisme que ha configurat la identitat catalana, no només arquitectònica. Ja no hi viu ningú, i les portes de la planta baixa estan tapiades amb totxanes, signe inequívoc que l’enderroc està al caure.
Al barri de la Sagrera es troba can Gispert, un altre exemple del modernisme modest que perilla. És una casa del 1904 construïda per encàrrec de Bonaventura Gispert, regidor de l’ajuntament, que va encarregar el projecte a un deixeble d’Antoni Gaudí, Joan Rubió i Bellver. En la decoració hi va treballar, entre altres, Domènech i Montaner i a l’interior s’hi conserva un vitrall espectacular. Aquest cop és l’ampliació d’un parc la que amenaça la casa. Els veïns, mobilitzats, volen evitar-ho. La desídia, l’especulació i el progrés mal entès van corcant els fonaments d’aquests patrimonis menys universals, més de barri, però igual d’importants que els visitats massivament.
Mentre aquests edificis cauen, l’Ajuntament de Barcelona recapta cada any 100 milions d’euros per la taxa turística i preveu arribar l’any vinent als 150.
