Observar

Em guanyo la vida mirant. Em paguen per mirar obres d’art i escriure sobre elles i també miro el que passa al meu voltant i faig articles, com aquest que vostès ara llegeixen, amb el que aprofito per demanar un augment de sou a la directora del diari, que està tot caríssim amb tanta guerra. Però tant en el cas de les pintures com dels articles no n’hi ha prou amb mirar, que és un exercici ràpid i superficial de no pensar gaire, sinó que cal aprofundir, i és quan claves la mirada que hi veus més clar. El que cal és observar, acció que comporta l’atenció i deteniment que necessiten les anàlisis aprofundides per entendre tot allò que ens envolta.

El món que vivim està tan ple de coses que cada cop hem d’observar més i més. Algú del segle XV pensaria que som bojos, i Mies van der Rohe, també. Però des d’on les observem? Podem fer-ho des de molts llocs. La cadira de l’ordinador és un lloc privilegiat i no cal tenir al davant un gran finestral o balcó, sinó solament una pantalla que ens obri al món. Podem observar també des del sofà i, si convé, opinar i fer de cunyats a les xarxes socials mòbil en mà. Aquestes opcions abasten l’esfera privada i són accessibles a tothom, però com s’observa públicament?

Des d’antic, un observatori era un lloc físic vinculat a la ciència des del qual s’estudiaven fenòmens meteorològics, sísmics o astronòmics. A Catalunya en tenim d’històrics, com l’Observatori Fabra del Tibidabo, o de més recents, com l’Observatori del Montsec, a Àger.

Tanmateix, des de fa uns anys ha proliferat un tipus d’observatori que, a manera de catifa de camagrocs, ha colonitzat la vida pública de l’estat. Es tracta d’institucions dedicades a recopilar dades i estudiar realitats socials i econòmiques, de tot tipus. Tenim els observatoris del Flamenc, de la Vida Militar, del Tabaquisme, de la Mort o de la Lusofonia, i també hi ha el del Ferrocarril i l’Observatori Aragonès de la Soledat.

Però, és clar, qui observa els observatoris? Qui controla al controlador? Ho ha fet possible Jaime Gómez-Obregón, especialista en corrupció a les institucions i transparència política, que ha creat l’Observatori dels Observatoris Públics d’Espanya, un lloc web on ja en porta recopilats 467. En definitiva, un Gran Germà dels observatoris. Meravellós, moltes gràcies, Jaime.